Animalistes?, no, gràcies

Escric aquesta crònica amb l'absoluta consciència que potser algú s'enfadarà, però les coses són com són, i no pas com voldríem, i el tema dels correbous al badaloní Llefià té tots els ingredients per convertir-se en un problema.

Una trentena d'anys de vaquillas donen a la festa la pàtina de tradicional, encara que hi hagi qui vulgui negar-li la categoria, curiosament sectors que no neguen la titularitat de tradicions a festes que tenen recorreguts molt menors. La suelta de vaquillas a Llefià oficialment és reconeguda el 1984, tot i que uns quants anys abans ja se celebrava. Recordo els seus inicis, a les primeries de l'actual període democràtic dels ajuntaments, i els avaladors de les primeres trobades, veïns del barri de Sant Joan i gent vinculada al PSUC de l'època. També recordo els debats que generà una programació que no era ben vista en àmbits locals, que la rebutjaven per poc catalana i no pas pel maltractament d'animals. Curiosament, el debat obrí les primeres escletxes a l'interior del grup municipal del PSUC i inicià els desacords que acabaren amb alguna sonada dimissió. Tot era prou complicat i la política era una altra cosa.

El tema dels toros, les curses de braus, els correbous i similars actualment registra una moguda considerable, i no és gens fàcil el debat que l'acompanya, quan les qüestions animalistes, perfectament legítimes, han estat interferides per un interessat debat identitari i, tot plegat, augmentat per una actitud intransigent dels uns i els altres. Segurament és veritat que les tradicions es modifiquen segons la realitat que les envolta i, ara i aquí, hi ha una certa sensibilitat animalista que reclama respecte pels jònecs, tot i que possiblement són els animalons més ben acomboiats en la cadena de l'espectacle. Per alguns, els bous de Llefià representen una tortura psicològica sobre els animals i això fereix la seva sensibilitat, i la solució és difícil de compaginar amb el caràcter popular i molt celebrat de la festa. Sant Joan de Llefià viu intensament la festa, i els organitzadors creuen que es desenvolupen tots els condicionants imposats per la legislació per respectar la integritat dels animals. El president de l'associació veïnal del barri es pregunta: “Tortura psicològica?; tortura psicològica és llevar-se cada dia a les cinc del matí per anar a treballar”, tot defensant el dret del veïnat a gaudir d'unes jornades festives a l'entorn d'una tradició portada al farcell de la immigració. D'aquí a uns dies, el consistori haurà d'aprovar l'autorització pertinent, amb regidors majoritàriament favorables, i amb els hereus d'aquell PSUC que féu néixer la festa i ara s'hi oposa. Els animalistes recullen signatures; ho sento, jo no signaré.