Un ferro roent

La Diputació de Lleida va aprovar fa unes setmanes adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Avui, la Diputació de Lleida liderarà la constitució d'un front comú en defensa de l'acadèmia militar que l'exèrcit espanyol té des de 1974 a Talarn, al Pallars Jussà, i que ara el Ministeri de Defensa es planteja tancar.

Es fa estrany veure uns diputats que defensen que Catalunya pugui separar-se d'Espanya i fer el seu propi camí en llibertat fent campanya a favor d'un centre dedicat a formar soldats i oficials d'un exèrcit que té, com a mandat constitucional, mantenir la integritat de l'Estat espanyol.

Per entendre-ho, enfilem cap al petit turó del Pallars on contornegen els carrers de Talarn, un poble amb alcalde escollit d'una llista conjunta d'ERC i Rcat, i on és fa difícil trobar algú que s'alegri de la retirada dels militars espanyols.

“Si se'n van, això és la mort del poble”, diu la propietària del restaurant La Penya. Al bar, hi baixen sovint alumnes de l'acadèmia a fer un sopar barat a base d'entrepà i cervesa. Es relaxen lluny del quarter i maten el temps fins que arriba el moment de tornar a l'acadèmia a descansar. “Sovint prefereixen quedar-se a Talarn i no marxar a Tremp o a Sort, perquè noten que els altres joves els miren malament, a vegades fins i tot hi ha provocacions i per a ells participar en una baralla pot ser la fi de la seva carrera”, diu la mestressa del local, que parla amb paternalisme dels seus “nois”, la seva principal clientela.

I és cert: en la festa anual de l'acadèmia, els despatxos de fi de curs, proliferen camí de Talarn les pancartes i els cartells contra l'exèrcit espanyol i les forces d'ocupació. També els responsables de l'acadèmia van tenir durant anys la seva particular manera de fer notar a la gent del Pallars la seva presència i el seus objectius: una gran inscripció amb pedres en un dels turons, que deia “A España, servir hasta morir”, eliminades en temps del ministre Bono per pressions catalanes i que mantenen encara avui la seva petjada en forma d'uns grans rectangles sense vegetació.

Talarn i el Pallars no viuen només dels entrepans dels alumnes. Alguns alumnes hi tenen la família i lloguen pisos a la població local, compren a les botigues de Tremp i de tant en tant van a algun restaurant. “És clar que ho notarem, tots plegats”, diuen des del restaurant del centre de turisme CITE del Pallars. “Ens vam quedar sense l'esquí [el projecte de la vall Fosca està aturat per la fallida del promotor], ens han tret el tren [la línia de la Pobla s'ha reduït a un sol tren al dia], i ara perdrem l'acadèmia”, lamentava ahir un veí de Talarn.

En temps de crisi, els territoris s'agafen al que troben a l'abast, ja siguin camps militars o de cànnabis, casinos o cementiris nuclears. Sense alternatives econòmiques a mitjà termini per al Pallars Jussà, avui la Diputació de Lleida, la primera diputació oficialment independentista de Catalunya, s'aferrarà al seu particular ferro roent.