“Ningú passa llista a la Passió d'Esparreguera”

Ens apassiona als que la fem. La nostra il·lusió és que apassioni també la gent que ve a veure-la.

Quan sembla que la gent és més egoista, que hi ha menys voluntaris per tot i més interès pels diners, trobar un poble on hi ha més d'un miler de persones de diferents estaments socials, tendències polítiques i races que fan una cosa comuna desinteressadament pot fer pensar que al darrere hi ha una cosa especial. Els nascuts a Esparreguera no som gaire conscients de la magnitud de la nostra Passió però els que vénen de fora sí, i ens ho fan notar.

Ningú passa llista a la Passió. A l'arxiu de socis tenim unes 1.200 persones. La gent va entrant i sortint al llarg de la seva vida. No paguen cap quota però tampoc no reben diners. De fet, crec que si haguéssim de pagar això no es podria fer perquè el que es fa voluntàriament no té preu. Per mi, el miracle de la Passió no està en els actors –que són molt importants, però si necessito un Jesús sortiré al carrer i en trobaré quatre– sinó en trobar una persona que passi tot el diumenge al vestuari, tocant un instrument o entre tramoies. Això sí que em costarà. L'espectacle mou un miler de persones, però això només és una part del tot.

A banda de l'espectacle, tenim una escola de teatre on hi ha més de cent infants. És la nostra masia. Hi ha una secció d'escacs, una altra de sardanes i una coral. I, ara, tenim una secció de sevillanes. Aquí hi cap tothom.

El nostre producte està molt lligat a la religió, però nosaltres considerem que fem teatre popular català. El que passa és que el públic, majoritàriament, ve per motius religiosos malgrat que pensem que la Passió, com a gran espectacle, es pot venir a veure tranquil·lament sense cap motiu religiós. Fem 38 escenes diferents i tenim un cor i una orquestra en directe. Venir a la Passió no només es veure un espectacle, sinó també viure un dia de festa.

El tema econòmic és la nostra creu. Mantenir el teatre de la Passió, construït fa 43 anys amb aportacions de col·laboradors, té un cost molt alt, però alhora és un avantatge: és casa nostra i el mantenim obert tot l'any. Hem fet el pressupost del 2012 sense preveure ni un euro de cap entitat pública. Si després arriba, al·leluia! És un pressupost de supervivència i estem fent de tot per tenir més ingressos, a més de la venda d'entrades, com ara llogar sales i tornar a fer cinema. Hem tingut problemes per pagar proveïdors. Esperem que el 30 d'abril del 2013 estiguem al dia de tot. Hem notat la crisi, però, com a entitat, estem més vius que mai.