Societat

L'aigua que no té fronteres

CiU recupera la idea de portar aigua del Roine davant la intenció del PP de reobrir el debat sobre el transvasament de l'Ebre

Els regants de Lleida no ho veuen malament però la plataforma de l'Ebre ho rebutja

“Si el gas o la llum vénen de fora, l'aigua també podria fer-ho”
“La meitat d' anys no hi hauria hagut prou aigua per als nous regadius”

El retorn de CiU al govern de la Generalitat ha fet ressuscitar una antiga idea que la federació nacionalista ja va llançar en el passat: el transvasament d'aigua del riu Roine per garantir l'abastiment a Catalunya i evitar de retruc un transvasament d'aigua de la conca de l'Ebre cap a Barcelona, el País Valencià i Múrcia.

El president Artur Mas va reflotar la idea de manera solemne al febrer, coincidint amb una reunió de l'Euroregió Mediterrània, on hi ha representat el govern del Llenguadoc-Rosselló, d'on partiria el transvasament. El president del Llenguadoc - Rosselló, Christian Bourquin, va analitzar la proposta catalana i va assegurar que si hi ha una petició formal dels governs espanyol i català “s'haurà d'estudiar”. De moment, ja hi ha aprovada una portada d'aigües del Roine fins a Narbona.

La recuperació de la idea del Roine es pot interpretar també com un contraatac a la idea del nou govern espanyol del PP de recuperar el polèmic transvasament de l'Ebre dins el Plan Hidrológico Nacional (PHN) que tanta polèmica i mobilització va provocar a les Terres de l'Ebre. Finalment la polèmica va acabar amb el govern del PSOE fent un gir i apostant per una política de dessaladores que no van ser-hi a temps d'evitar els problemes d'abastament de la sequera de 2008. Sigui com sigui, el debat dels transvasament torna a ser sobre la taula. Una setmana després de la reunió de l'Euroregió, el Parlament català aprovava una moció de rebuig a qualsevol transvasament de l'Ebre cap a altres conques.

Les severes restriccions pressupostàries converteixen ara mateix aquests transvasaments en una idea llunyana, però tot i així el debat ha anat fent el seu recorregut i ha començat a aixecar reaccions a les Terres de Lleida, on temen que la solució per a l'abastament de Barcelona comporti una interconnexió de conques entre el Segre i l'àrea de Barcelona tot just ara que s'obren noves perspectives de regadius a Ponent amb el canal Segarra-Garrigues.

“Si la llum va i ve de França, si el gas ve d'Algèria o de Rússia, és clar que tard o d'hora s'hauran de fer plantejaments per garantir també els recursos hídrics”, diu Josep París, president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues.

Aquest canal s'està construint i si les obres no s'aturen el 2014 podria començar a funcionar en tot el seu recorregut. París s'ha felicitat que, malgrat la crisi, el govern de l'Estat no ha retallat la inversió en aquesta infraestructura, que manté el calendari previst. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre li ha concedit una reserva d'aigua de 340 hm³ a l'any, provinent majoritàriament de l'embassament de Rialb. Uns quilòmetres avall hi ha l'embassament d'Oliana, d'on recull l'aigua l'altra gran infraestructura de regadiu de Catalunya, el canal d'Urgell, amb una concessió d'uns 450 hm³ cada any.

La suma de les dues concessions fa témer als regants de l'Urgell que d'aquí a alguns anys les aportacions naturals del Segre no donaran prou aigua per satisfer-les: “De cada deu anys, només quatre hi hauria hagut prou aigua al Segre per als dos canals”, diu Ramon Cabré, president de la comunitat de regants del canal d'Urgell. L'harmonització amb aigua procedent del Noguera Pallaresa, si les elèctriques cedeixen els seus drets, podria garantir les aportacions. Però Cabré és pessimista sobre el preu que caldria pagar a Endesa. “Si finalment l'aigua que falta ve de fora, del Roine, doncs benvinguda sigui”, diu Cabré. Tot i això, defensa que amb una política de més embassaments es podria garantir l'abastiment a Catalunya amb els recursos existents.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre rebutja de ple tant el transvasament de l'Ebre com el del Roine. La plataforma no vol que el debat giri només entorn dels transvasaments sinó que se centri en els cabals dels rius: és a dir, que es fixi el cabal ambiental del tram final de l'Ebre i també que es faci una auditoria sobre els usos dels canals de la conca de l'Ebre per estudiar si la gestió dels recursos hídrics és la correcta.

57,8
per cent és l'estat actual dels embassaments de les conques de l'Ebre i el Segre. Les internes estan al 83,4%.
315
hm³/any
és el volum estudiat el 2002 per transvasar del Roine a Barcelona.
4.497,7
hm³
és la capacitat màxima dels embassaments catalans: 694 hm³ a les conques internes i 3.803 a l'Ebre i el Segre.
3.123
hm³/any és la demanda actual d'aigua a Catalunya, el 70% per a ús agrícola i el 20% per al consum humà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.