Societat

La CRÒNICA

Sense efervescència

Partidaris i contraris a la plantació coincideixen en la diagnosi: el poble es troba ara encara més dividit

Ningú diria que els carrers de Rasquera d'ahir eren els mateixos que plens de curiosos, periodistes, antenes parabòliques i flaixos van voltar per tot el món en centenars de fotografies i vídeos entre dimarts i ahir. Arribem al poble més famós de les darreres setmanes poc després de l'hora de dinar, i la sensació és de calma total, d'una efervescència que s'ha evaporat. Res especial, segurament, en la vida diària d'aquest municipi de poc menys d'un miler d'habitants censats i que fins fa ben poc havia viscut fora del radar mediàtic. Ahir molts rasquerans optaven per declinar les preguntes amb un somriure, mirar-s'ho encuriosits des de darrere de la cortina o, en el cas d'uns pocs valents, parlar sense donar més pistes que un nom. Ni l'edat ni la família, per si de cas.

Davant del centre cívic, a la plaça principal del poble, un grup de jubilats aprofitava a primera hora de la tarda un petit bat de sol. Són els mateixos que aquests dies s'han fet famosos en fotos i declaracions als mitjans, i que des del seu privilegiat mirador han vist passar tota la revolució social i política del cànnabis. “Ja està tot encarrilat”, ens comenta un d'aquests observadors, el Domingo, que, juntament amb els seus companys, es mostrava convençut que l'alcalde no dimitiria. Intuïció que els va fallar de manera clamorosa, ja que hores després el batlle, Bernat Pellisa, anunciava la seva renúncia al càrrec. La decisió, tot sigui dit, va agafar per sorpresa tots els veïns del poble amb què vam poder parlar. Fins i tot un dels bars reconvertits aquests dies en centre d'avituallament de periodistes, treballadors i clients es posaven les mans al cap en sentir les novetats. I confessaven que ara que el boom de la marihuana podria començar a fer baixada, per ells s'obria tota una incertesa política que prometia durar setmanes.

“En el seu lloc, jo em sentiria perdedor”, ens comentava en Joan, un jove que confessava que dimarts va votar a favor del “no”. “No ho vaig fer perquè sigui de CiU, sinó perquè crec que sense el vistiplau de la justícia no té sentit haver iniciat res”, argumentava. I és que a Rasquera tothom té clar que el fons del conflicte per ells no es limita al cànnabis, sinó que en la polèmica s'hi han barrejat molts altres elements. “Molts han votat a favor del “no” perquè sabien que així podien aconseguir la dimissió de l'alcalde”, reconeixia el jove rasquerà, que critica també que ERC no portés la plantació al seu programa electoral. “En el moment que va fixar que per sota del 75% de vots afirmatius dimitiria, ell mateix va fer impossible que aquesta xifra s'assolís”, explicaven el Joan i el Josep, altres dos veïns del poble, que coincidien en assenyalar que l'amenaça de renúncia per part de Pellisa és el que va acabar esperonant la participació. Amb dimissió o sense, però, partidaris i contraris a la plantació de cànnabis coincidien en la seva diagnosi: el poble ha vist encara més accentuada la divisió que tradicionalment hi ha existit. “Hi ha famílies que no es parlen, la gent gran diu que mai s'ha arribat a aquesta situació de tensió”, ens explicava el jove Joan, qui assegurava que a l'hora del dinar o del cafè als bars del poble el polèmic pla anticrisi és a sobre cada taula. Tot i que no sempre tractat en el mateix to. Per exemple, hi ha el to discordant del Joan: “Tothom parla només de la solució, però sembla que ningú es fixa en el problema. A mi el que em preocupa més és com pot ser que aquest poble hagi arribat a tenir dos milions de deute, no pas una plantació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.