El TAV, a finals del 2013
Enèsim retard de la connexió amb la frontera del tren d'alta velocitat
El secretari de Territori demana “precaució” però admet que està “molest”
La posada en servei del TAV entre Barcelona, Girona i la frontera francesa ja té una primera data aproximada: tercer trimestre del 2013. Nou anys després del que es preveia inicialment i un any més tard de l'últim termini donat pel govern de l'Estat. El retard de cinc mesos en la posada a licitació de les obres pendents del TAV per completar tot el tram –l'estació de Girona i l'estesa de via entre la Sagrera i Mollet– ja va posar en dubte la data oficial de finals del 2012. I la mateixa ministra de Foment, Ana Pastor, va reconèixer a mitjan març que no es podia comprometre a complir terminis. En tot cas, es parlava de mitjan primer semestre de l'any vinent.
Però ahir, en una sessió del Cercle d'Infraestructures a la Cambra de Comerç de Girona, el secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va revelar que la data que ara es planteja és el tercer trimestre del 2013. Els nous terminis, segons Calvet, els van donar a conèixer alts càrrecs ferroviaris del Ministeri de Foment en una reunió de la comissió bilateral amb la Generalitat celebrada dimecres passat a Madrid: “Durant la trobada ens van dir que avançaran tràmits, però amb una data aproximada del tercer trimestre del 2013. Cal precaució, però estem escamats amb el tema dels terminis.” Calvet també va lamentar que s'ocultés el retard en la posada a licitació de les obres pendents i va denunciar que no hi ha raons “tècniques ni econòmiques” per no haver fet aquest tràmit.
En tot cas, el BOE va publicar dilluns la posada a licitació del muntatge de via de Mollet a la Sagrera, i les ofertes no es resoldran fins al 20 de juny. El tram de Girona ha de sortir publicat també en breu, de manera que les obres no podran començar fins a l'estiu. El període d'execució del tram de Mollet és de vuit mesos –més sis de proves–, mentre que el de Girona és de dotze mesos d'obra, però les proves podran començar abans. Des de l'Estat ja s'ha anunciat, però, que s'intentarà reduir aquests períodes per no retardar tant la posada en servei del tram.
Quant als altres projectes ferroviaris gironins, Calvet va tornar a posar damunt la taula el calendari català del corredor mediterrani. Del tren convencional de Girona, va afirmar que la solució que l'Ajuntament ha posat a estudi per fer servir el mateix túnel que el TAV “té dificultats tècniques”, i del traçat de Figueres va dir que s'ha de seguir treballant amb la idea d'un soterrament parcial de la via actual. Pel que fa a les rodalies de Girona, no es podran posar en marxa fins que no es firmi el contracte de serveis amb Renfe, pendent de diversos punts que ha de complir l'Estat com ara incloure la despesa en el pressupost.
El tren que mai no arriba arrossega deu anys de retard, o vint
Xavier Miró
Catalunya estarà connectada amb Europa en tren d'alta velocitat (TAV) quasi deu anys després del que es preveia si es compleix el nou calendari. O vint des que s'impulsa l'alta velocitat a l'Estat espanyol. Quan Pujol a la Generalitat i Maragall a l'Ajuntament de Barcelona van acceptar que Felipe González prioritzés la línia Madrid-Sevilla poc es devien imaginar que el 2012 Barcelona encara no estaria unida en alta velocitat amb França. Coincidint amb els Jocs Olímpics del 1992, González va anunciar que la segona línia de TAV uniria Madrid i França a través de Barcelona. El tren arribaria a la capital catalana i a França el 2004, pel Vallès i amb estació única a la Sagrera. Serà el primer ministre de Foment d'Aznar, Rafael Arias-Salgado, el que anunciarà l'entrada a Barcelona per la vall del Llobregat amb estació a Sants, amb la intenció en el futur de travessar Barcelona fins a la Sagrera, d'acord amb el govern de Pujol. Era el 1998. El canvi es justificava per complir la data del 2004. Quan el 2002 Álvarez Cascos, Felip Puig i Joan Clos acorden el túnel de Barcelona, el ministre de Foment ja no ratifica la data del 2004 per al túnel ni per a la connexió amb França però sí per a l'arribada a Barcelona.
A Lleida hi arribava el 2003, amb un any de retard. Un mes abans de la victòria de Zapatero, Álvarez Cascos reprogramava el TAV per al 2007 a Barcelona i per al 2009 a França. La ministra socialista Magdalena Álvarez estrenava el tren a Tarragona el 2006 i mantenia les dates. Però l'any de complir-se el termini de Barcelona anunciava que no s'arribaria a França fins al 2012 per garantir total seguretat en la construcció dels túnels de Barcelona i Girona després de l'esfondrament del Carmel, les esquerdes del Prat i els esvorancs de l'Hospitalet. A Sants, per cert, s'hi arribava a principi del 2008. Amb Blanco ja se sabia que no es complia el 2012, però només es va admetre un retard de mesos. Ara el nou govern de Rajoy preveu un any, com a mínim.
“Estratègics”, però sense dotació
El portaveu del PP en la comissió de Foment del Congrés, Andrés Ayala, va reiterar ahir que, pel govern de l'Estat, els accessos al port de Barcelona i el corredor mediterrani són projectes “estratègics”, encara que això no es reflecteixi en el pressupost del Ministeri de Foment, la qual cosa ha provocat dures crítiques per part del govern de la Generalitat. Sobretot, després de l'anunci fet abans-d'ahir per la ministra Ana Pastor en el sentit de destinar 1.300 milions d'euros a les obres de construcció de l'eix mediterrani.
“Ja s'ha dit que la connexió amb el port es farà a través de la col·laboració entre el sector públic i el privat, i és per això que no té una partida assignada”, va sostenir Ayala en declaracions a Catalunya Ràdio. El portaveu del PP en la comissió de Foment va criticar l'anàlisi que el govern ha fet del projecte de pressupostos. “És molt simplista dir que, com que no hi ha diners assignats, l'obra no es farà”, va voler argumentar.
