Tu també, Boí Taüll?

Aquest 2012 promet deixar l'economia del Pirineu com la cara d'un boxador a punt de caure sobre el quadrilàter després d'una dotzena d'assalts. Bé, promet deixar així el conjunt del país, però en el cas del Pirineu de Lleida cada setmana apareix un nou cràter en el rostre de la seva soferta economia: ara retallen el tren de la Pobla, ara tanquen les esglésies de Boí, ara la Generalitat ha d'agafar el control total d'Espot i Portainé perquè no tanquin, ara s'aturen les obres de la variant de Gerri, ara les pistes d'esquí queden sense neu, ara l'Estat diu que s'emporta els soldats de Talarn i els més de cent llocs de treball de l'acadèmia cap a indrets d'espanyolitat gens dubtosa... Els incendis de març han donat un darrer toc de drama bíblic al càstig del Pirineu. Si em permeten la confessió, darrerament cada cop que escric alguna informació sobre aquest bonic territori no sé si estic firmant una crònica o el resultat d'una autòpsia.

L'última bufetada ha estat l'ERO i la situació de concurs de creditors de l'estació de Boí Taüll: una de les poques estacions d'esquí català que encara no havia necessitat del rescat del govern de la Generalitat. Doncs bé: ahir, dia en què empresa i treballadors de Boí Taüll van signar l'ERO que suspèn l'activitat del complex fins a l'octubre, el delegat del govern de la Generalitat al Pirineu, Albert Alins, va obrir la porta a una possible intervenció del govern de la Generalitat per salvar l'estació: Alins va dir que la filosofia del govern és que les empreses gestionin aquests negocis, però que si no és possible “el govern es posarà a treballar en una altra direcció”. Avui mateix està previst que Alins s'entrevisti amb el president, Artur Mas, per tractar el cas de Boí Taüll.

Confiem de moment que el concurs de creditors ajudi a reordenar el deute i permeti al complex sortir reforçat de la situació per ell mateix o amb nous inversors. Fins ara l'estació semblava estar al marge dels problemes del seu principal accionista, la immobiliària madrilenya Nozar, en suspensió de pagaments des del 2008, i també al marge dels problemes que han conduït bona part del sector de l'esquí català (Espot, Portainé, la Molina, Vall de Núria) a situar-se a l'aixoplug públic per evitar despoblar les seves comarques.

Amb tot, tinc la intuïció íntima que el Pirineu se'n sortirà. A les pel·lícules de boxadors, el cop últim i ben donat per part del protagonista agonitzant és sempre el que compta. Una pròxima internacionalització del turisme, l'explotació dels atractius naturals, un aprofitament intel·ligent de les noves formes de comunicació i de treball a distància... És a dir, un darrer i definitiu cop d'enginy, que és el que mai no falta a la gent que fa molts anys que són els ases dels cops.