Més població estacional que empadronada a la meitat de comarques

La meitat de les comarques catalanes tenen més població estacional que empadronada durant tot l'any, segons el primer estudi d'estimacions de població estacional elaborat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que recull dades de l'any 2010.

És el cas de les comarques pirinenques (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d'Aran), les comarques litorals gironines (Alt Empordà, Baix Empordà i Selva) i tarragonines (Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès). Totes aquestes es caracteritzen pel seu important component turístic i de segona residència.

A l'extrem oposat, segons l'Idescat, hi ha deu comarques que tenen població estacional de signe negatiu els quatre trimestres de l'any. És el cas de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. El Barcelonès, el Gironès i el Segrià tenen una població estacional negativa en el tercer trimestre (quan els residents marxen de vacances) i positiva la resta de trimestres.

Dels 219 municipis de què s'ofereixen resultats, en 99 hi ha una població real anual superior a l'empadronada. És el cas de Santa Susanna, en què la població real és un 160% superior a l'empadronada.

També són destacables els nivells assolits a Pals, Salou, Tossa de Mar i Creixell, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 92% i el 81%.

Per contra, entre els municipis (120) en què el nombre de persones empadronades supera el de residents totals hi ha Vilafant, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Badia del Vallès.