Una pica a Talarn

L'anunci de l'exèrcit espanyol de tancar l'acadèmia general de sotsoficials de Talarn a partir d'aquest estiu no només ha creat contradiccions en la part catalana, on càrrecs polítics favorables a la independència de Catalunya fan campanya a favor del manteniment d'una acadèmia militar que aporta més de cent llocs de treball directes al Pallars Jussà (cap altra empresa o institució genera tants llocs de treball a la comarca) i que alimenta indirectament molts altres negocis de la zona. També incomoda en el costat militar. El tinent general a la reserva Pedro Pitarch, un dels fundadors de l'acadèmia de Talarn el 1974 i autor de la lletra de l'himne que canten els sotsoficials que s'hi formen, adverteix en un article que el tancament és un error i que els dirigents de l'exèrcit que l'han decidit “han perdut el nord”. Segons Pitarch, l'acadèmia militar es va crear el 1974 en terrenys del Pallars on es feien campaments per “insuflar a tots els sotsoficials un mateix esperit de servei i unes arrels comunes”, i amb un element col·lateral “de molt de fons: aquesta tasca es faria en una terra, la comarca del Pallars Jussà, tan inqüestionablement catalana i, per tant, tan inequívocament espanyola”.

L'acadèmia de Talarn és l'única que ofereix formació militar bàsica als aspirants a sotsoficial de l'exèrcit espanyol, i hi han passat tots els nous sergents. Segons escriu al seu bloc el tinent general Pitarch, que va ser nomenat pel ministre Bono per substituir el polèmic tinent general José María Mena després d'unes amenaçadores declaracions de Mena sobre l'Estatut de Catalunya, per la seva ubicació a Catalunya el valor de l'acadèmia de Talarn per a l'exèrcit espanyol “va molt més enllà d'allò merament econòmic”, i l'exèrcit hauria d'haver optat per d'altres sense tan valor simbòlic.

Al contrari que aquest alt càrrec de l'exèrcit espanyol, des de Lleida i el Pallars sí que es veu que la decisió de l'exèrcit no es basa en criteris d'estalvi econòmic, sinó també de favoritismes territorials. Dirigents de CiU a la demarcació sospiten que el tancament de Talarn servirà per alimentar amb nous estudis de sotsoficials l'acadèmia de Toledo, que ha perdut cursos d'oficial a favor de Saragossa, i compensa també aquesta ciutat per la retallada pressupostària i de personal al seu museu militar. Toledo, on l'acadèmia genera 700 llocs de treball i forma part important de l'entramat econòmic de la ciutat, també perdrà activitat a partir d'aquest any per la retallada en les noves promocions de soldats, mentre que de promocions internes a sotsoficials sí que està previst que n'hi pugui haver. CiU ha decidit portar al Senat i al Congrés el cas de Talarn per obligar el govern espanyol a explicar-ne els motius. També des del PSC l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, veu en el tancament de Talarn una decisió “política” i no pas econòmica ni acadèmica.

A més de Talarn, l'exèrcit de terra espanyol també ha decidit tancar les acadèmies de formació de tropa de les Canàries i de Càceres per la seva escassa activitat actual i, sobretot, per la prevista a partir del 2012, en què no hi haurà promocions de nous soldats de tropa. De sotsoficials encara hi haurà demanda de formació, però en el cas de Talarn l'exèrcit de terra ha decidit retirar la seva particular pica a Flandes. Segons el pressupost de Defensa per al 2012, retallat un 8%, l'exèrcit espanyol ha de reduir els efectius de tropa de 83.000 a 81.000 militars.