El delator detalla la conxorxa entre guàrdies civils i ‘narcos'
Lozano explica que el seu grup i els agents col·laboraven per robar droga a traficants
El fiscal acusa vint-i-tres persones, de la banda del port de Barcelona, que s'enfronten a penes de fins a 39 anys
La sala de jurat de l'Audiència de Barcelona es va fer petita ahir per celebrar el macrojudici de la banda del port de Barcelona, en què un grup de delinqüents, de guàrdies civils (cinc) i agents de la Policía Nacional (dos) es van conxorxar per robar droga a altres narcotraficants i repartir-se els guanys. Les xifres són prominents: vint-i-tres acusats i la previsió que el judici duri dos mesos, fins a mitjan juny.
Juan Pedro Lozano, un dels integrants de la banda dels delinqüents, que va delatar aquests acords il·lícits el 2008 al jutjat, els va tornar a repetir amb tot tipus de detalls. Va assegurar que Javier Segura, àlies Trapero, era el cap dels delinqüents, i el fiscal demana per a ell la pena més alta: 39 anys de presó. Mentre que els líders del grup de la Guàrdia Civil eren Antonio Sáenz, àlies Tete, que s'enfronta a 26,6 anys de presó, i Roberto de Prádena (12 anys). Ahir, tots dos es van acollir al dret a no declarar.
La majoria dels delictes detallats per Lozano han prescrit. Per això, el fiscal anticorrupció, Fernando Bermejo, només li demana sis mesos de presó per un delicte d'associació il·lícita, amb l'atenuant d'haver col·laborat amb la justícia. Per exemple, va explicar com el 2002 van enganyar un narcotraficant en un intercanvi a Palau-solità i Plegamans. Els va passar cent quilos d'haixix i els guàrdies civils, “els meus soldados”, –com els anomenava Tete– van simular que detenien un de la banda. Així, el traficant quedava sense diners ni droga. En un altre cas, van treure droga guardada al quarter de Mollet. Com a premi, Tete va regalar dos cotxes als agents col·laboradors.
Lozano va assegurar que va decidir col·laborar amb la justícia quan va veure tota la banda a la presó, acusada d'haver robat la meitat de 400 quilos de cocaïna que hi havia en un contenidor del port de Barcelona, droga que mai s'ha trobat, tot i ser una operació controlada.
També va admetre que vol que es reobri el seu cas, en què va ser condemnat per haver matat dos vigilants de seguretat a Terrassa, el 2002. Lozano va assegurar que la banda li va encolomar el doble crim. “Ningú m'ha promès res”, va respondre Lozano a les insistents preguntes del seu advocat. Sobre aquest cas, el fiscal va arribar a dir que Lozano és “una víctima”.
LA FRASE
LA XIFRA
Un judici molt voluminós, que durarà fins al juny
A banda de la vintena d'acusats, a la sala del tribunal popular també hi ha el munt de caixes i paperam generat en la instrucció d'aquest cas, que es remunta a l'any 2006 en un jutjat de Martorell.
Un complex cas de la fiscalia anticorrupció
La banda del port és un dels casos complexos de la fiscalia anticorrupció. Ahir, el fiscal del cas, Fernando Bermejo, va rebre el suport dels companys d'àrea Emilio S. Ulled i Fernando Maldonado.
Els guàrdies civils, d'esquena a les càmeres
Per l'elevat nombre d'acusats, el judici es fa en una sala de jurat. Els acusats ocupen els bancs, a dreta i esquerra. Curiosament, els cinc guàrdies civils estan d'esquena
al públic i a les càmeres.
Insults entre delinqüents a la sala de vistes
Un moment tens del judici va ser quan el delator anava a declarar. Lozano i el líder dels traficants es van intercanviar insults que els presents no van sentir, però les seves mirades tallaven la respiració.