Turistes perduts per Silla

Des dels bars de la Plaça, qui s'hi fixa en la gent que passa troba, de tant en tant, alguns amb pinta de forasters (estrangers), amb gaiato, motxilla a l'esquena i una guia turística a la mà; tots fan cara d'estranyesa, sorpresa o estupor, mirant cap a tots els costats. Es tracta d'il·lusos peregrins que fan el camí de Santiago, perquè s'han cregut una guia que diu que es pot anar a Compostel·la eixint del carrer de Sant Vicent, a València, passant per Silla, per la Ribera i la Costera, fins la Manxa i d'allí cap amunt. L'absurd itinerari el programà la Generalitat, essent jo alcalde (quadripartit), i a Silla comptà amb l'entusiasme del regidor d'aquestes coses, que era Lluís Melero (no confoneu amb l'actual regidor Josep Lluís Melero, de Compromís, que jo dic el Bo, per a distingir).

Malgrat el meu descontent i tèbia oposició, ells anaren fent; jo creia que la pensada seria efímera i que aviat se n'oblidarien. Em va sorprendre, però, que la proposta s'haguera materialitzat. Concretament, pel que respecta a Silla, la ruta local era: carrer de València - Plaça (visita de la Torre i de l'església i les pintures) - carrer de Sant Roc - Av Ausiàs March - i “entre naranjos y palmeras” fer via cap a Benifaió. Pensí que si mai hi havia cap peregrí incaut que vinguera per ací, aquest acabaria perdent-se pel terme. Posteriorment, a aquesta fantasia s'afegí la d'imaginar-se Silla com un poble turístic, de la mà de Baixauli, Tortosa, i Villalba, que, a més a més, oferien la visita a l'Albufera i un passeig amb la tartana del Guerro.

Doncs, jo anava errat amb allò dels peregrins, perquè, de tant en tant, sí que en passa algun. Dimarts passat, sense anar més lluny, dues parelles d'anglesos em preguntaren per les pintures de l'església i per la Torre. Els vaig dir que closed i els encaminí al carrer de Sant Roc; ja no he sabut res més d'ells; que Déu els tinga a la glòria, si han mort. O siga que cada peregrí que passa per Silla pot anotar que ha estat en un poble on no ha vist res del que diu la guia, o siga, com si diguérem, en un poble fantasma. Si el visitant no és peregrí, i el que vol és tastar la natura visitant l'Albufera, ja va ben servit! On trobarà la tartana del Guerro? Quines instal·lacions i serveis trobarà quan arribe al Port? Quina embarcació el durà de passeig pel llac?

Tot això ens havia de fer reflexionar que hem creat unes expectatives que no són reals i això no està gens bé; perquè hem consentit que Silla anuncie oferint coses que sols són cabòries d'una sèrie d'il·luminats. Jo, que com a veí de Silla em sent ridícul, malgrat que no tinc cap culpa ni responsabilitat, crec que s'ha de fer alguna cosa, per exemple posar una barraqueta a l'altura del magatzem de Polet, amb unes notes aclaridores i un mapeta en anglès, castellà, francès i alemany, donant raó que el que diu la guia és sols un projecte, del qual no han de fer cas, de moment, i suggerint-los alguna alternativa... Una cosa similar s'hauria de fer a l'entrada del camí del Port, advertint-los que, a partir d'allí qui vulga continuar ho farà sota la seua responsabilitat i recomanant, especialment a les senyores, que visiten algun lavabo dels bars i restaurants del poble, abans de continuar.

Com sé que no hi ha ni un euro, el que propose es low cost, segons que ens han demostrat els joves del Bloc que es poden fer les coses. O siga, res de grans parafernàlies. En qualsevol dels casos, ser sincers, dir la veritat del que hi ha ara mateix a Silla per a poder ser visitat, serà millor que fer el ridícul, com estem fent ara. Una altra cosa és que a poc a poc aconseguim posar en qüestió les coses que tenim a la meitat, com les excavacions arqueològiques, el tema del Port, la restauració de l'església... Serà aleshores que podrem invitar la gent perquè vinga a veure les pintures de Vicent Lòpez, que ara estan deteriorant-se; el Museu, que no té ni guia; la Torre; el Mas de Baix; i el Port, amb tartana del Guerro o sense.