“Guanyo més amb les llaminadures”

L'estanc del carrer Vila Vilà, al barri del Raval de Barcelona, és un dels establiments que ha estat fidel a la loteria catalana des dels seus inicis i, com a tal, ha estat testimoni de les seves fluctuacions. Montse Gil, la seva propietària, encara recorda els temps en què la Loto Ràpid arrasava. “S'havien arribat a esgotar blocs de 50 i 100 butlletes en un sol dia”, recorda. Llavors “era normal que els clients entressin amb deu euros a la mà i demanessin deu rasca-rasca”. Però aquest boom fa temps que va passar a la història. La crisi ha fet estralls també a la loteria, i ara Gil encara dóna gràcies si aconsegueix vendre una butlleta diària. “Jo no tinc números, però la sensació és que la davallada ha estat del 200 %”, comenta l'estanquera. Per la seva banda, Jordi Toda, que regenta un quiosc de premsa al número 56 del Paral·lel, comparteix aquesta impressió. “És clar que els últims anys es ven molt menys”, sosté. Per Toda, els factors que han incidit en aquesta davallada són diversos. La crisi hi ha influït, però també pesa un cert desinterès general, no només de la clientela sinó també del govern de la Generalitat, que fa temps que s'ha oblidat de la xarxa distribuïdora. “No es donen premis, o es donen premis petits, i la gent es cansa”, subratlla Toda.

El quiosquer es va fer càrrec del negoci fa set anys. Llavors encara es venia prou loteria. Les butlletes eren en un lloc ben visible. Ara, l'ordinador que serveix per obtenir les butlletes en línia està amagat dins de l'establiment. És un altre símptoma. “Hi guanyo més venent llaminadures”, subratlla. Les gominoles no les amaga, i ara ocupen el lloc que fa anys ocupava la loteria.

Igual que Gil, Toda critica també els pocs incentius que reben del govern. Diuen que el sistema informàtic “és complicat” i que “molta gent ho ha deixat per això”. Afirmen que els beneficis “són tant
petits, que no compensen”.

Antonio Castilla, de la llibreria situada al carrer Nou de la Rambla, 122, els dóna la raó. Ell va contractar el servei ara fa cinc anys, perquè llavors “hi havia una certa demanda al barri”. L'últim any, però, les vendes han baixat entre un 20% i un 30%. Castilla considera que el benefici és pràcticament inexistent perquè, d'altra banda, se'ls obliga a pagar una assegurança. Ara, segons explica, si hagués de contractar el servei, s'ho pensaria dues vegades. “Si no la tingués, no l'agafaria”, diu. Tampoc no es planteja donar-se'n de baixa: “Com els bitllets de metro, ho tinc per donar un servei al client.”

El govern no amaga aquesta realitat, més aviat al contrari. A la direcció general de Jocs i Tributs, que ara depèn del Departament d'Economia, reconeixen aquest desànim i accepten que durant anys la nostra loteria ha estat en un espai d'ombra. “Quan vam arribar, ens vam trobar una situació d'encefalograma pla, i ara toca tornar a il·lusionar, tant els clients com els venedors. Ara per ara, hi ha 2.333 agents venedors, entre responsables de bars, quioscos, llibreries i estancs. El repte és engrescar-los i ampliar la xarxa.