Biar ultima la preparació de les seues festes patronals

Del 9 al 13 de maig se celebren anualment a Biar unes de les festes de Moros i Cristians més antigues i singulars de quantes se celebren en tot el territori valencià, ja que la data més remota coneguda se situa al 1613 en un acta del Museu Municipal de la vila. En ella s'afirma que aquests festejos ja se celebraven des de temps immemorial després d'acabada la Reconquesta i la posterior repoblació d'aquestes terres per part dels successors del Rei En Jaume I.

Les festes de Biar rememoren les lluites entre almohades i les tropes del Rei Jaime I el Conqueridor a Biar l'any 1245. Com a actes singulars i característics està la “Baixada de la Verge”, portada als muscles pels biaruts des del santuari la nit del 10 de maig i inclou l'encesa de centenars de fogueres a les muntanyes que envolten la vila.

De la mateixa forma, el “Ball dels Espies”, és sens dubte un altre acte identificatiu d'aquestes festes i es troba basat en la més pura vena sàtira de la literatura medieval. Aquest es duu a terme en la vesprada nit de l'11 de maig després de la conquesta mora del castell i en ell es dóna una barreja de representació i folklore al simbolitzar com les tropes mores disfressades intentaven conquerir la fortalesa, imposant després d'aquesta conquesta la imatge de la Mahoma, figura de grans dimensions que representa el bàndol moro i n'és un dels elements peculiars i significatius de la festa de Biar.