Societat

LA CRÒNICA

DE BADALONA

Badius de maig

Pels badalonins, parlar de badius és una cosa ben nostra, quan el nom és un signe d'identitat d'una ciutat que designa els seus patis amb nom propi. Són els badius els qui delimiten l'espai d'oci, el lloc de seure al balancí i aixecar el porró les nits d'estiu o els jorns de revetlla; però, també, l'escenari de les llargues converses de veïnatge i, quan ha convingut, de conspiració i de definir projectes. Per això, al centre de les festes badalonines no hi pot mancar el badiu, i enguany fa cinquanta anys que la Festa del Badiu figura com un dels actes principals del programa del maig festiu de la tercera ciutat de Catalunya.

Som a l'inici de la llarga festa major del poble, un programa festiu que es mou a l'entorn de Sant Anastasi –un sant martiritzat a Dalt la Vila– i la nit de foc –un dimoni cremat a baix a mar–, amb un programa força complert, malgrat que aquest any també nota les retallades. De la programació, cal destacar la Festa del Badiu, sens dubte la cita que marca el termòmetre d'èxit del maig festiu. Cinquanta anys és un número considerable, tot i que encara som molts els que recordem els inicis, sempre als jardins de Can Solei i Ca l'Arnús. Foren els agrupaments escoltes que pensaren la jornada de convivència festiva i la mantingueren, any rere any, fins a la Transició, quan passà a dependre de l'associació de veïns del centre. Entre els plataners d'una finca privada amb vocació de pública, fins que així esdevingué, es féu política clandestina, s'hi aixoplugaren sindicats, es creà escola de civisme i fins s'alimentà una estructura democràtica que, quan fou el moment, estava preparada per ocupar les institucions recuperades. El Congrés de Cultura hi tingué un espai privilegiat i el moviment veïnal hi dibuixà desitjos de tota mena. Cinquanta anys després, la festa, més lúdica però sempre reivindicativa, continua viva, amb la complicitat de vells rockers i de joves generacions alternatives.

Pels badalonins que participen de les mogudes de maig, seria un pecat no fer cap a la Festa del Badiu, de la mateixa manera que és irrenunciable veure com crema el dimoni.

Hi ha convocatòries imprescindibles, de les que fan ciutadania i permeten retrobar l'essència de la Badalona de sempre, vella i nova alhora, de naixement i d'adopció, de gent dels quatre punts cardinals de la ciutat que saben que la identitat badalonina se sustenta en un maig festiu, quan els badius floreixen i presenten la seva cara més acolorida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.