Més enllà de Venècia
El tram final del Po forma una xarxa fluvial de més de 800 quilòmetres navegables que permeten descobrir els tresors de la zona
-
L'illa de Burano, a la part nord de la llacuna veneciana, destaca pels vius colors de les façanes de les seves cases, que la fan molt fotogènica. MARTA MEMBRIVES. -
A dalt, els canals de Comacchio. A sota, a l'esquerra, un artesà del vidre a Murano i, a la dreta, el canal del riu Brenta a Pàdua. M.M. -
A dalt, els canals de Comacchio. A sota, a l'esquerra, un artesà del vidre a Murano i, a la dreta, el canal del riu Brenta a Pàdua. M.M. -
A dalt, els canals de Comacchio. A sota, a l'esquerra, un artesà del vidre a Murano i, a la dreta, el canal del riu Brenta a Pàdua. M.M. -
Varietats de risotto en un mercat de Pàdua. M.M.
De l'aeroport de Venècia es pot sortir en barca i traslladar-se en una agradable estona de navegació fins la concorreguda plaça de Sant Marc. Que Venècia és la ciutat dels canals és ben conegut, el que molts no saben és que la navegació fluvial per rius, canals i llacunes és una altra forma d'apropar-se còmodament a les poblacions més atractives d'aquesta part del nord d'Itàlia, a tocar de l'Adriàtic. I és que més enllà de Venècia hi ha vida, i molta: parcs naturals, pobles amb un important llegat històric i arqueològic i ciutats que precisament han bastit la seva riquesa a través de la navegació fluvial. Pàdua, Ferrara, Cremona, Màntua, Rovigo i Treviso són algunes de les que es poden descobrir a través dels més de 800 quilòmetres de navegació fluvial en què el riu Po, el més llarg d'Itàlia, n'és l'element principal, però on també s'afegeixen extensions d'aigua com llacunes i els nombrosos canals, obra de l'home, que s'han anat construint al llarg de la història.
Cada cop són més les persones que opten pel turisme fluvial com a via de descoberta d'aquest territori, tot i que encara és una alternativa poc coneguda fora d'Itàlia. Hi ha la possibilitat de llogar vaixells on es pot fer l'estada i viatjar d'un lloc a un altre. Per poder conduir una d'aquestes embarcacions no cal cap coneixement previ, les empreses de lloguer s'encarreguen de facilitar les nocions bàsiques abans de començar la ruta. Per als que prefereixin no haver d'agafar el timó, es poden contractar excursions puntuals d'unes hores o un dia sencer amb sortida i arribada al mateix punt o itineraris guiats que van d'una ciutat a una altra.
La llacuna veneciana
Comencem el recorregut ben a prop de Venècia, navegant cap al nord. L'illa de Burano, amb les façanes de les seves cases pintades de colors vius, té un atractiu especial que la fa diferent de les altres. Una passejada pels seus canals, ja sigui a peu o en embarcació, permet descobrir per què és la més fotogènica de les illes de la llacuna veneciana. Destaca la tradició de les puntes de coixí, que fa que fins i tot tingui un museu dedicat a aquesta artesania.
Murano és l'illa més propera a Venècia i també la més coneguda, sobretot per la fabricació del vidre bufat, que encara es fa de forma artesanal. El procés es pot observar en molts tallers que tenen botiga pròpia i venen tota mena d'objectes de decoració fets amb el característic vidre de colors.
Pel Brenta i pel Po
Més enllà de la llacuna veneciana hi ha ciutats que són autèntics museus a l'aire lliure i s'hi pot accedir per via fluvial. La navegació pel riu Brenta permet apropar-se a Pàdua i admirar el llegat històric i artístic que ofereix aquesta ciutat de la regió del Vèneto. El recorregut fluvial permet descobrir les magnífiques vil·les d'arquitectura pal·ladiana.
El braç inferior del riu Po, que separa la regió del Vèneto de la de l'Emília-Romanya, es pot navegar des del municipi de Comacchio fins arribar a la ciutat de Ferrara. Tant el punt de partida com el d'arribada mereixen una visita. A Comacchio sorprèn el sistema de canals que molts associen només a la ciutat de Venècia i les illes de la llacuna veneciana. I és que aquí ens trobem en una altra llacuna. Ja a Ferrara es pot admirar el disseny renaixentista de la ciutat, que la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, i l'entramat medieval del voltant de la catedral.
Les possibilitats no s'acaben aquí. Hi ha l'opció de navegar fins a Cremona; anar a la descoberta de la ciutat de Màntua, on el riu forma tres llacs, i descobrir els seus orígens etruscos; seguir el curs del riu Sile des de prop de Treviso fins a la llacuna veneciana; i navegar per tot el litoral venecià cap al nord fins arribar a Trieste. Per als amants de la natura és indispensable la descoberta del parc natural del delta del Po, un espai únic de 1.300 quilòmetres quadrats. En parlarem en el proper reportatge.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
La gastronomia arran d'aigua
La planura padana, nom que pren el territori a banda i banda del riu Po, és rica en recursos naturals que es traslladen a taula en una cuina de quilòmetre zero plena d'exquisideses que van des dels productes de l'horta als fruits del mar. De fet, el territori es promociona com a terra de slow food i s'enorgulleix d'oferir als visitants les especialitats locals de cada zona. La fertilitat dels terrenys fa que s'hi cultivi una gran varietat de verdures i hortalisses com les xicoires i les carbasses, molt utilitzades en receptes locals. Com en altres zones del nord d'Itàlia, no hi falten mai els risottos, elaborats amb arròs de la varietat Carnaroli, que es considera la que té la millor consistència per a aquest plat. Evidentment, les receptes de pasta també són protagonistes indiscutibles. Es poden tastar els bigoli, una mena d'espaguetis gruixuts.
No es pot marxar del delta del Po sense haver tastat el seu peix i marisc. Les angules i les cloïsses són dues de les especialitats, però també es poden trobar ostres, musclos i escamarlans. Hi ha també una gran varietat de dolços tradicionals. En citarem un, els bussola, unes pastes seques típiques de l'illa de Burano que val la pena tastar.