“L'Església no som els bisbes i els capellans, ho som tots”

Sí, perquè és la primera vegada que, en vint segles, s'aborda el tema dels laics. Els laics es veien, parlant col·loquialment, com la tropa. Un tema curiós: Antonio Gramsci, fundador del partit comunista italià, durant el Concili va dir que “aquests [referint-se a l'Església] estan aprenent de nosaltres”. Aquesta realitat, la dels laics, ja existia, però no havia estat formulada.

Sí, molt bonic i molt engrescador, però no gens fàcil. Aquest és un tema que costa, però és clau. Si l'Església vol reforçar la seva presència no en fem prou amb els capellans que som, ens cal la col·laboració més activa dels laics. L'Església només pot ser rellevant si és present, com en totes les coses, i aquí hi ha, per mi, la gran qüestió. I això costa, perquè viure enmig del món, la realitat és més difícil que estar tancats. I aquesta és una constant de moltes esglésies, allò de dir som pocs però molt bons. I no, l'Església pot estar formada per pocs, però s'ha de fer present. I és sabut que a nivell de creients, de confessants, som pocs.

I, a més, aquesta minoria no pot ser només d'uns quants capellans i bisbes. Això és el que costa més. Els bisbes i els capellans ens costa, encara que no ho diem, impulsar més tot això. A més, també el laic té altres obligacions, com ara la de la família, la feina, entre altres coses importants. Cal fer organismes més oberts de participació. A Catalunya, però, ja tenim una certa tradició. El que es vol fer a Girona, segons m'ha explicat el bisbe, és fer uns quants passos més endavant, i això és molt bo. L'Església no som els bisbes i els capellans, ho som tots.

El laic pot fer molta feina i, certament, aquest és un tema molt urgent. Les vocacions estan estancades. Hem de ser conscients que els capellans serem una minoria, això és un fet. Cada vegada costa més creure. Ara ser capellà ja no és políticament correcte, perquè l'experiència de llibertat és diferent. Però crec que la gent que abraci la fe serà molt més compromesa. Aquí havíem tingut un nacionalcatolicisme que no sé si era del tot sincer, i era molt pesat. Crec que hem de ser presents i més creatius. Els lacis, doncs, són decisius.