El Bisbat apostarà pels laics per reforçar les parròquies
Un laic amb missió pastoral gestiona la rectoria de Sant Miquel de Fluvià
El bisbat de Girona té 383 parròquies i poc més de dos-cents capellans
A la diòcesi s'ordena un capellà a l'any
Les esglésies ja no estan tan plenes com abans. I això, que ja és preocupant, juntament amb la davallada del nombre de vocacions en els darrers anys, obliga l'Església a moure fitxa.
Aquest és un treball que, segons el bisbe de Girona, Francesc Pardo, es porta a terme des de la “serenitat i la reflexió”.
El debat és profund perquè no es tracta només d'una qüestió matemàtica, sobre si falten capellans, sinó de com dinamitzar la vida pastoral i ser més presents i visibles, especialment per enfortir les parròquies. Per això s'estan valorant alternatives, especialment perquè els capellans són cada vegada més grans i els seminaristes estan estancats. A Girona hi ha una ordenació a l'any –120 al conjunt de l'Estat.
Oxigen per als rectors
I és que una de les principals preocupacions és que els rectors cada vegada tenen més feina i s'han d'encarregar de més parròquies. Un tema preocupant que obliga a tenir esglésies tancades o, si més no, amb una activitat menor de la que voldrien el Bisbat i molts feligresos. És per això que el Bisbat de Girona ha iniciat un projecte pilot –liderat pel seu bisbe, Francesc Pardo– que preveu, si bé a llarg termini, potenciar el paper dels laics i, especialment, els laics en missió pastoral. “Des del Bisbat volem reflexionar sobre el paper dels laics”, va destacar Francesc Pardo.
A Sant Miquel de Fluvià, el laic amb missió pastoral Carles Sánchez s'ha convertit, doncs, en la punta de llança d'aquest projecte que vol anar una mica més enllà del paper que tradicionalment han tingut els laics en el si de les comunitats cristianes. Els laics han estat clau per tirar endavant, però aquests no van tenir més visibilitat fins al Concili Vaticà II.
Amb les dades a la mà, la diòcesi de Girona té 383 parròquies i els preveres –o capellans– són poc més de dos-cents. A més, la mitjana d'edat supera els 60 anys. Aquesta és una realitat a la qual s'afegeix la falta de vocacions per entrar al seminari per ser ordenat. El 2011 es va ordenar un prevere, però en canvi en van morir vuit, una xifra que ja ha augmentat.
Ara mateix, el capellà més gran en actiu és mossèn Miquel Casteis, de 88 anys, i és el rector de Terrades, Albanyà, Boadella i Sant Llorenç de la Muga. El més jove, mossèn Jordi Callejón, de 32 anys, és el rector de Sant Jaume de Salt, a més de delegat episcopal de Pastoral amb Joves. El darrer capellà ordenat ha estat, el 2011, Josep Paracolls, que és vicari de la parròquia de Sant Josep de Girona.
El rector del seminari de Girona, Jordi Font, va destacar que hi ha hagut una estabilització pel que fa al nombre de vocacions; és a dir, la davallada ja es va produir. Ara mateix, al seminari diocesà de Girona, segons explica Font, hi ha vuit seminaristes de diverses nacionalitats, com per exemple hondurenya o colombiana.
Segons Font, que no defuig en cap moment admetre aquesta crisi de vocacions, la mitjana d'ordenacions ha estat d'una a l'any durant les darreres dues dècades, una xifra que es manté més o menys estable.
Ara mateix els seminaristes són: Pere Narbón (nascut l'any 1987), Calixt Nwoye (1974), Yeison Gómez (1990), Josep Batlle (1969), Jonathan Gómez (1993), Albert Batlle (1986), Cayo Engonga (1984) i Edwin Antonio Vázquez (1971).
