FLORS I VIOLES
L'escalinata de la catedral
L'escalinata influeix en l'opinió que hom té de l'exposició. Es pot dir que és el seu centre neuràlgic. Els visitants sapastres que passen hores fent cues al carrer de la Força i veuen la resta amb una llambregada i els que s'emboliquen i pugen a Alemanys a la muralla i van a parar al jardí de la Francesa i no veuen res, tots veuen, però, l'escalinata de la catedral. Veient les cares de les persones en arribar al peu de les escales i aixecar la vista, vaig aprendre fa molts anys a llegir-hi: l'expressió ho diu tot! La grandiositat de l'indret exigeix dissenys amb volums importants, si no es vol que el continent es mengi el contingut. El d'aquest any és un tema original, esplèndidament realitzat. L'àngel, obra de l'escultor Isaac d'Aiguaviva, irradia protecció, ajuda, custodia i més, sintetitzat en l'ondejat dibuix floral que naix als seus peus i s'escampa fins a l'infinit. Anna M. Figa i Margarida Pla, doctes i veteranes artistes florals, coneixedores de les dificultats que planteja l'escalinata, han guanyat el combat amb una explosió floral de grans proporcions, desafiant... La massa pètria del grandiós marc arquitectònic de la plaça, que ha somrigut veient treballs menys reeixits, ha posat la seva millor cara. D'altra banda, com es pot ignorar els texts dels llibres sagrats amb històries d'àngels exterminadors?