immigració
La relació dels autòctons amb els immigrants és “acceptable però distant”
Un informe xifra en un 16% el sector de la població que admet un clima d'hostilitat
El director de l'estudi aposta per “mimar” els espais de convivència
El 53% de la població resident a l'Estat espanyol manté una relació de coexistència, és a dir de “respecte passiu i distant”, amb els immigrants. Quan es tracta, però, de fixar vincles interculturals més sòlids, és a dir, d'establir una convivència real, aquest percentatge cau fins a un 25%. Aquesta preeminència de la coexistència sobre la convivència és una de les conclusions més importants de l'estudi impulsat per l'Obra Social La Caixa i dirigit pel catedràtic d'antropologia i professor de la Universitat Autònoma de Madrid Carlos Giménez.
Basat en una enquesta efectuada a 9.000 persones de tot l'Estat (76% autòctons i 24% estrangers), l'estudi ha servit també per limitar al 16% el sector de la població que viu la relació amb els immigrants amb recel i tensió, el que l'informe defineix com un clima d'hostilitat. Ahir, durant la presentació de l'informe, el mateix Carlos Giménez es va mostrar sorprès pel fet que aquesta hostilitat no hagi crescut amb la crisi –l'enquesta es va començar a fer a finals del 2010–, però sí que va predir que en la pròxima mostra, prevista per al mes de setembre, començaran a notar-se les repercussions.
En aquest sentit, els consells són clars: als llocs on hi ha coexistència i, per tant, una “relació acceptable però distant”, en paraules de Giménez, cal “crear espais de relació entre cultures que permeten la interconnexió”. A les zones on la relació ja és fluïda, “mimar els espais de convivència”, i allà on el clima és d'hostilitat, “on hi ha una conflictivitat latent”, invertir en polítiques de sensibilització i en projectes de mediació.
Les zones de més hostilitat no coincideixen necessàriament amb les zones amb més immigrants sinó, segons Giménez, amb “territoris on hi ha problemes urbanístics pendents i una massa de població procedent de les onades migratòries dels anys seixanta”, que veuen els nous immigrants com una amenaça. Per això, Giménez recomana invertir en “polítiques socials i urbanístiques de qualitat per evitar que els espais d'hostilitat es converteixin en zones conflictives”.
L'estudi també xifra en un 95% la població que opina que els immigrants s'han d'adaptar als costums de la societat receptora, i en un 54% els que són partidaris que mantinguin els seus costums. Una quarta part es mostren contraris al fet que els immigrants puguin votar.
LA XIFRA
LA FRASE
Cinc dels territoris més hostils són de Catalunya
L'estudi presentat ahir s'ha fet en 25 territoris de tot l'Estat, sis dels quals són catalans. Es tracta de la zona nord de Nou Barris, el Clot, el Raval, Roquetes, Salt i Tortosa. El director de l'estudi, Carlos Giménez, va evitar donar noms per “evitar estigmatitzacions”, però va explicar que cinc dels territoris més hostils són a Catalunya. En alguns casos, però, l'hostilitat pot respondre a un fet “conjuntural”, com passa en el cas de el Clot, on sorprèn que més del 80% de la població reconegui recels cap a la població musulmana quan és un dels barris amb un dels graus d'acceptació dels immigrants més alts. “Es podria explicar perquè poc abans de l'enquesta va haver-hi un intent d'obrir una mesquita que finalment no va prosperar”, justifica Giménez.