“La passió pels bolets obliga a posar-hi ordre”

De moment tenim dues iniciatives vigents que intenten abordar aquesta qüestió: la d'un propietari de Sant Llorenç de Morunys, que vincula l'activitat dels bolets amb el seu restaurant, i ara la de la zona de Poblet, on els gestors del paratge natural s'ho estan plantejant. La Fundació del Món Rural ha col·laborat en aquests projectes al costat d'altres institucions.

El balanç d'una cosa que no donava res i que ara ofereix un guany, per petit que sigui, ja és positiu. I serveix per difondre el debat sobre com gestionar l'activitat i ser conscients d'alguns aspectes que sovint no es tenen en comte.

Que els boscos no són de tothom. Tothom té dret a l'ús del medi natural, però cal tenir en compte que més del 80% de la massa forestal catalana està en mans de propietaris privats, la major part petits propietaris. I ells són els responsables de la seva gestió. Per tant, cal veure què podem fer perquè els boscos generin recursos suficients i els propietaris en puguin fer una gestió correcta, i després tots en puguem gaudir.

Plantejar-ho d'aquesta manera genera un debat molt atractiu mediàticament, però el tema és més complex. A ningú li agrada que li barrin el pas o li cobrin per anar pel bosc i recollir alguns bolets. No s'està parlant d'això. El que cal és tenir en compte que quan vas a buscar bolets t'estàs apropiant d'un recurs d'algú altre. Per tant, cal veure, de manera consensuada, i amb diàleg amb totes les parts, de quina manera aconseguim que el propietari en pugui treure profit i la gent que estima la natura pugui aprofitar-la. Es podria vincular l'activitat boletaire amb el turisme rural i la restauració, per exemple; que tot plegat formi un paquet turístic. En tot cas, el procés requereix molt de diàleg entre totes les parts.

Al país hi ha molta diversitat de boscos. No és el mateix un bosc del Pirineu que un de mediterrani a la Conca de Barberà. La massificació en temporada de bolets és evident que provoca problemes d'erosió del sòl, residus, i tot això en masses forestals que són molt vulnerables. I, a la passió pels bolets, s'hi afegeix el problema que no tothom en sap, de bolets. La major part coneixen dues o tres espècies i prou. N'hi ha que omplen el cistell amb el que troben i pensen que després ja triaran. Tot això obliga a posar-hi ordre. En altres llocs han decidit expedir permisos, com es fa amb la caça. És una possibilitat, no pas l'única. El cert és que, a Catalunya, hem de començar a parlar-ne.