La nit s'apaga
La crisi posa entre l'espasa i la paret la majoria de locals d'oci nocturn de Catalunya
En els últims tres anys la facturació s'ha reduït entre un 20% i un 50%
Només les àrees turístiques sobreviuen a l'enfonsament
L'any 2000, al port de Tarragona hi havia 45 establiments d'oci nocturn. Ara n'hi queden cinc i, per si no n'hi havia prou, al centre de la ciutat està a punt de tancar l'emblemàtica Sala Zero, lloc de referència ineludible de la nit tarra-
gonina. Aquests tancaments, com alguns dels traspassos recents de grans locals de Barcelona –és el cas de Blau o La Catedral–, no són fets aïllats. Il·lustren a la perfecció com discoteques i bars musicals estan patint de manera dramàtica els efectes d'una crisi econòmica que no fa distincions.
La desaparició obligada d'alguns locals és només la cara més visible de la crisi. La cara oculta són els molts establiments –practicament el 90%– que han vist baixar la seva facturació de manera progressiva en els últims tres anys. Una enquesta feta per la Federació de Locals d'Oci Nocturn de Catalunya (Fecalon) entre un centenar d'establiments conclou que pràcticament el 60% de bars i discoteques catalanes van tenir un descens en la facturació d'entre un 20% i un 50% l'any passat i que només un 8% dels establiments havien aconseguit mantenir els ingressos. El secretari general
de la Federació Catalana d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas, fa una diagnosi encara més crua de la situació i assegura que en els últims tres anys la facturació ha baixat un 50% de mitjana. “Molts locals estan en la línia de flotació, amb l'única esperança de poder remuntar una mica amb la temporada d'estiu”, diu Boadas.
El secretari de la Federació d'Organitzacions d'Empresaris de Sales de Festa i Discoteques de Catalunya (Fadiscat), Pere Díaz Soler, precisa que la crisi no afecta a tot arreu de la mateixa manera. Segons Díaz Soler, la davallada més important s'està donant a l'interior i a les zones poc turístiques. “No se n'escapen ni els locals petits ni els grans, però els que noten la crisi amb més intensitat són els que tenen clients de casa nostra”, subratlla. D'acord amb aquesta tesi, a Lleida la davallada és superior al 50%, mentre que a Barcelona se situa encara entre el 8% i el 10%. La situació a Tarragona, com mostra l'hecatombe del port, també és desesperada.
Resistència difícil
El port de Torredembarra és un altre exemple flagrant que no deixa gaire espai a l'esperança. De la desena de locals que existien fa uns anys només en queden dos, perquè un dels més antics, el Calentito, acaba de tancar després de 16 anys de funcionament. El seu propietari, i president de l'associació de locals d'oci nocturn de Torredembarra i membre de Fecasarm, Miquel Méndez, reconeix que no sap què fer. “Hem abaixat el preu de les copes a preu de fa quatre o cinc anys i tampoc. Ara la gent surt un cop al mes.”
Hi ha establiments, en canvi, especialment a la ciutat de Barcelona, que ho tenen més fàcil per sobreviure. Joan Mas, un dels propietaris del Jamboree i Los Tarantos, a la plaça Reial, n'és conscient. “Als Tarantos no notem gens la crisi perquè omplim amb turistes.” El Jamboree és una mica diferent, però com que la zona és bona el negoci resisteix. “A principi de temporada ens vam espantar molt però hem remuntat”, reconeix Mas, que malgrat tot es mostra confiat que podran resistir. “Espero poder aguantar. La nit de Barcelona no pot desaparèixer i nosaltres estem ben situats.”
Però, com la majoria de locals, no esperen de braços plegats. Fan promocions, ofereixen entrades a meitat de preu, redueixen el nombre d'empleats... Qualsevol idea és bona per atreure públic. Lola Gea, cap de sala de la discoteca Up & Down, comparteix l'opinió de Mas. “L'única estratègia és aguantar el vaixell que és molt gran”, comenta. I explica accions concretes que ha impulsat aquesta sala en els últims temps com ara oferir tres copes a 15 euros o deixar entrar gratis els dijous o els divendres, una possibilitat que abans de la crisi “era del tot impensable”. A Pere Díaz li costa molt compartir el sentiment d'optimisme davant un futur tan incert. “Hi posem
moltes ganes i imaginació, però vivim del que a la gent li sobra per passar-s'ho bé, i l'oci no és una prioritat”, adverteix.
Zones de moda
Això sí, com sempre, hi ha zones de moda amb locals que no només no s'enfonsen, sinó que semblen viure una certa reactivació. És el cas del passeig Marítim de Barcelona, que viu un moment de glòria amb locals com Opium, del grup Costa Este. Aquest mateix grup empresarial ha obert fa poc un nou local a la zona alta, el Bling Bling, que també està tenint molt bona acceptació. “És evident que sempre hi ha excepcions. Hi ha grups que estan en alça i cal valorar molt que encara hi hagi empresaris que estiguin invertint, és una aposta molt valenta”, subratlla Joaquim Boadas.
No és, però, la tònica general. La sensació del sector és que la nit s'apaga i que, per molts esforços que fan els locals, no troben prou estratègies per reanimar-la.
Queixes per la llei antitabac
La majoria dels empresaris consultats coincideixen a destacar que la llei antitabac ha contribuït al descens de facturació, especialment en els locals que no tenen terrassa. En general, entenen que una normativa massa “restrictiva” no està ajudant gaire a la recuperació del sector. Es queixen que els tancaments per sancions administratives duren massa –en alguns municipis, com l'Hospitalet, Tarragona, Cornellà del Llobregat i Barcelona, fins a 3 o 4 mesos–, i que el nombre de controladors i vigilants exigit és molt alt i suposa
un cost inassumible.
Per tot plegat, les federacions negocien amb la Generalitat per intentar modificar el reglament d'espectacles i introduir esmenes en la nova llei d'espectacles. “Un dels temes que també ens preocupen és la competència deslleial d'alguns Ajuntaments, que muten festes en centres cívics i pavellons esportius sense necessitar llicència”, relata el secretari de Fecasarm, Joaquim Boadas.