Cardona, la joia de la corona
La muntanya de Sal de Cardona és, clarament, la joia de la corona de les mines catalanes reconvertides en recursos turístics. De fet, la meitat dels prop de 150.000 visitants que reben els diversos equipaments miners reconvertits a Catalunya trien Cardona i el seu Parc Cultural de la Muntanya de Sal. L'unicitat del complex va fer, tal com explica la seva gerent, Anna Poza, que l'any 1990, quan van tancar l'antiga explotació minera, es comencés a treballar en el seu aprofitament turístic, i el 1997 ja es va obrir al públic. L'impuls real, però, va arribar l'any 1999 quan va passar a dependre de l'Ajuntament i, sobretot, l'any 2000, quan es va crear el parc cultural. Des de llavors, i amb una inversió propera al milió i mig d'euros, l'adequació de l'antiga Mina Nieves, de l'espai museogràfic i d'altres espais industrials han generat una estructura turística de primer ordre que, en els millors anys, ha arribat a atraure 80.000 visitants. Poza defensa el paper dinamitzador de la muntanya de sal en l'economia de Cardona i la seva zona d'influència amb un argument de pes: «la sal era un monopoli i per això, entre altres raons, no es va apostar per crear polígons industrials». El fet, però, és que la mineria es va convertir en residual –ara només dóna feina a 20 persones de l'empresa Salinera de Cardona mentre que Ercros extreu sal sòdica reciclant el runam salí– i ara és el turisme i el petit comerç que, en una altra dimensió, torna a ocupar els veïns del poble.
I justament per això, explica la secretària municipal, Brígida Manau, el gran objectiu del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, «a banda de continuar produint continguts, millorant infraestructures i recuperar els 80.000 visitants, és que almenys un 10% dels visitants també passin pel nucli històric». Actualment, molts dels turistes, sobretot dels que hi arriben amb grups organitzats, només visiten la muntanya de sal i el castell, convertit en parador.
Com passa amb la majoria dels recursos turístics de la Catalunya interior, gran part dels visitants del complex miner són del país, i hi predomina el turista familiar el cap de setmana i l'escolar entre setmana. De fet, un dels efectes de la crisi ha estat que algunes de les escoles «més fidels» s'han vist obligades a descartar aquesta excursió. El parc de la muntanya de sal, però, es pot veure beneficiat per la creació recent del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, tot i les deferències polítiques que hi va haver a l'inici entre els seus promotors, el Consell Comarcal del Bages i l'Ajuntament de Cardona.
A Cardona aspiren a fer que el turisme vinculat al seu principal valor, la sal, els ajudi a sortir de la crisi. No en va, el nom de la ciutat sempre s'ha vinculat a un mineral que ja s'explotava abans de l'arribada dels romans. Primer, durant segles, a cel obert i, des del 1902, en pous, en què també s'hi van trobar vetes de potassa i magnesi. Avui 500 m de galeries permeten fer memòria.
Els miners del neolític
J.R
La visita a les antigues mines de carbó, sal, potassa o galena permet, entre moltes altres coses, descobrir la duresa del treball sota terra. La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà, però, el que permet és fer un tast de com era la vida al neolític. Les de Gavà són les mines amb galeries més antigues d'Europa, amb 6.000 anys d'antiguitat. Els homes del neolític hi van trobar variscita, un mineral de color verd pàl·lid, semblant a la turquesa, molt apreciat en aquell temps i que s'utilitzava per fer joies. Es feia servir com a element d'intercanvi i, segons els experts, s'exportava a diversos indrets de la Mediterrània.
Les mines es van descobrir l'any 1972 en el decurs de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer. La superfície de túnels seria l'equivalent a uns 280 camps de futbol i encara hi ha zones per descobrir. Després d'anys d'excavacions i sota el paraigua del Museu de Gavà, creat l'any 1978, les mines van obrir al públic l'any 1993. Per tant, van ser les primeres mines catalanes que es van convertir en museu.
L'èxit d'aquestes primeres mines, que s'havia estabilitzat en uns 16.000 visitants anuals, va animar l'Ajuntament de Gavà a impulsar el parc arqueològic com un centre d'interpretació del neolític. El nou parc es va inaugurar el febrer del 2007 i va suposar una inversió de nou milions d'euros, finançats pel mateix Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, els ministeris de Foment i Cultura i fons europeus.
El recorregut a l'equipament, que va tancar el 2011 amb 29.629 visitants, comença pel un jardí poblat amb espècies que podrien correspondre a fa 6.000 anys segons el pol·len i les llavors trobades. Un audiovisual fa d'introducció, i després es penetra en la mina que s'ha restaurat. Al llarg dels treballs, s'han documentat més d'un centenar de boques d'entrada, però només una ha estat reconstruïda. El vessant didàctic del projecte, però, va fer que s'hi construís una rèplica que permet l'entrada a tot el públic i on s'explica quin era el procés que els homes del neolític feien servir per extreure la variscita. La visita es complementa amb audiovisuals i l'exposició de les reproduccions de les peces trobades.
