Societat

Petroli a l'Alt Berguedà

És única a Catalunya però, a més, és de les poques visitables que hi ha a Europa. Amagada en un paratge idíl·lic, a l'Alt Berguedà, hi ha la Mina del Petroli de Riutort. Visitable des de l'any 2004, rep, a part del públic familiar habitual en aquests tipus d'instal·lacions, públic científic «d'universitats catalanes i franceses i geòlegs», explica la guia de la mina, Carme Sellés. La idiosincràsia de la mina de Riutort fa que no pugui rebre multitud de visitants. Tot i això, es manté en una inèrcia a l'alça des que va obrir, i l'any passat va assolir els 4.000 visitants. Sellés hi afegeix que «també s'ha treballat en material didàctic per a les escoles», cosa que es complementa amb un audiovisual. «Els escolars associen el petroli amb el desert, i aquí s'ha d'associar amb el mar, perquè aquesta zona era un mar», hi afegeix Sellés. La mina es va explotar des del 1905 al 1938, quan va tancar pel poc rendiment, ja que el màxim que se'n podia extreure eren 70 litres de petroli per cada tona de marga, la roca sedimentària en què es trobava.

L'alcaldessa de Guardiola de Berguedà, on hi ha ubicada la mina, Montserrat Ribera, explica que la idea de recuperar la mina va sorgir de l'Ajuntament a final dels anys 90 «amb la intenció de fer visible que a Catalunya no només hi ha mines de carbó». La recuperació no va ser dificultosa com en altres tipus de mina en tenir, bàsicament, sostre de pedra. L'empresa minera Carbons del Pedraforca va pagar més de la meitat de la inversió mentre que la resta va arribar, a través del Consell Comarcal, de la Generalitat. Ribera defensa que la reobertura de la mina de petroli amb intenció turística permet «estirar el sistema econòmic» tot i que, en cap cas, no es podrà recuperar la inèrcia de la zona quan existien Carbons de Berga i Carbons del Pedraforca. La recuperació econòmica de l'Alt Berguedà «ens ha d'arribar de la suma del senderisme, els bolets, els recursos turístics vinculats a la mineria i al romànic, etcètera», sentencia Ribera.

A la mateixa zona, però a Castellar de n'Hug, s'hi troba el Museu de la Fàbrica de Ciment Asland, el Clot del Moro, que pertany a la xarxa de museus del Mnactec, on es pot observar el procés de fabricació del ciment. En aquest museu, hi ha el projecte que podria ser una realitat amb vista a l'any vinent de fer visitables les antigues galeries subterrànies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Obren pistes esportives per facilitar espais de joc en els vespres d’estiu

FIGUERES
Infraestructures i serveis

Les obres a l’L5 permetran millorar la freqüència de pas

Cornellà de Llobregat
judicial

“És agressió sexual. No vam donar consentiment al policia, sinó al personatge creat per l’estat”

barcelona
Ciència

Relacionen la degeneració d’una regió cerebral amb la severitat de l’Alzheimer

Barcelona

Primera campanya de recollida i reciclatge de neoprè als centres de submarinisme de la Costa Brava

GIRONA
SOCIETAT

Mataró participa en un projecte europeu per fomentar la circularitat del residu tèxtil

Mataró

Tram final de la primera fase de la reforma urbana del barri de la Platja 

PALAMÓS
Medi ambient

Barcelona activa l’alerta per calor

Barcelona

Girona obre les piscines del GEiEG a persones grans i amb discapacitat per l’onada de calor

GIRONA