Sal, carbó i... plom
Quan parlem de mineria, es pensa sobretot en l'extracció de carbó, però històricament, a Catalunya s'han extret del subsòl molts altres materials, com la variscita a Gavà, el petroli a Guardiola de Berguedà, el cobalt a Peramea o la galena per processar-ne plom a Bellmunt del Priorat. El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, obert l'any 2001 tot i que ha estat ampliat en diferents fases, forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya com a centre d'interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat.
El museu va néixer gràcies a la rehabilitació d'alguns edificis del conjunt industrial de la mina Eugènia, la més important del Priorat per les seves dimensions –uns 14 quilòmetres de galeries subterrànies i fins a 620 metres de profunditat en 20 plantes– i pel seu rendiment extractiu. Les obres, amb una inversió inicial de 212.000 euros aportats per la Generalitat, l'Ajuntament de Bellmunt i els ajuts europeus Feder, van permetre poder gaudir d'uns 700 metres de galeries a la primera planta de la mina, a uns 40 metres de profunditat. Fent un recorregut a peu per la part més antiga de l'explotació es poden apreciar les característiques geomorfològiques de la mina i el mètode extractiu del mineral, la galena. La visita guiada es fa seguint una sèrie d'escenografies que representen les diferents tasques que els miners duien a terme a l'interior de la mina. El conjunt de la mina Eugènia va estar actiu fins a l'any 1972.
A la boca de la mina s'aixeca el conjunt industrial minerometal·lúrgic, construït entre finals del segle XIX i principis del XX, on es processava, in situ, la galena que es convertia en lingots de plom. El conjunt està format pel castellet d'extracció, la sala de màquines, el rentador del material, els tallers, els magatzems, la foneria i les xemeneies de conducció dels fums. És aquí on es troba el museu. A més, la visita es pot complementar amb una passejada per la colònia minera, edificada entre els anys 1920 i 1960 per rebre els treballadors que, provinents d'arreu de l'Estat, arribaven al Priorat de la mà de l'empresa Minas del Priorato SA.
Tot i la seva tradició agrícola, el Priorat va ser al llarg del segle XX un dels centres miners més importants de Catalunya, el primer pel que fa a la galena. La conca minera s'estén entre els termes de Bellmunt del Priorat i el Molar, amb una vintena de mines. De fet, l'explotació de plom en aquesta zona data de 3.000 anys d'antiguitat. Tot i això, la museïtzació de la mina no va ser fàcil. Tal i com explica el catedràtic de la UPC Josep Maria Mata-Perelló, l'alcalde de Bellmunt i impulsor del projecte, Joaquim Torné, va rebre més d'una carbassa de la Generalitat abans que s'aprovés l'ajuda. «Està massa lluny», li deien. Torné, que hi havia treballat de jove, va morir el 2003, però, havent vist la mina Eugènia convertida en museu.
Mines d'alta muntanya
J.R
Dues de les mines que han estat adequades per a la visita turística més recentment tenen una característica en comú que les fa diferents i els dóna, encara més, aquest plus de turisme cultural que es busca en aquest tipus d'instal·lacions: són mines d'alta muntanya. Es tracta de la mina Victòria, ubicada a Arres, a la Val d'Aran, i que va obrir les seves portes l'any 2004, i la mina Dolça, a Ogassa, Ripollès, restaurada el 2007.
En el cas de la Val d'Aran, de fet, la visita al Museu de la Mina Victòria és el final d'una ruta de senderisme que dura unes dues hores i que, «tot i que és considerada de nivell baix, és a alta muntanya», tal i com indica la seva directora, Carolina Desel. Aquesta condició provoca que l'equipament només pugui obrir de juliol a setembre. Tot i això, l'any 2011 va rebre 2.133 visitants i ja n'acumula 16.500 des de l'obertura. Desel afegeix que el públic que rep «és familiar, amb majoria de catalans, valencians i bascos».
A començaments del segle XX es va començar a extreure zinc de la zona d'Arres i Bossòst; l'any 1912 s'extreien 80 tones de mineral brut al dia i hi treballaven entre 100 i 150 persones. L'any 1953, amb la caiguda del preu del zinc, es van tancar unes mines que el Colselh Generau d'Aran va reobrir l'any 2004 amb una inversió inicial de 345.978 euros.
En el cas d'Ogassa, l'alcalde de la població, Josep Tremps, ha explicat que «ara fa uns cinc anys es van arranjar uns 200 metres de la mina, dels quals 50 són visitables». La visita, però, només es pot fer el cap de setmana i a l'agost, cosa que fa que aquesta mina sigui de les que té menys visitants, 200 l'any 2011, segons l'alcalde. Tremps, però, tot i admetre la davallada de turistes a causa de la crisi, defensa que la visita a la mina es pot complementar amb la de l'antiga colònia. A més, l'Ajuntament treballa en el Museu de les Mines, el projecte del qual estarà acabat aquest mateix estiu.
