Pocs nervis i molta confiança

Els nervis els tenia ahir, però avui, res de res”, explica la Mariona, una estudiant dels Maristes de Lleida que ahir començava l'esprint final de la selectivitat per després “fugir” a Barcelona per estudiar farmàcia.

La majoria dels alumnes explicaven que no estaven gens nerviosos, però sí que confessaven: “El que vull és acabar, saber la nota de tall que em quedarà i fer vacances”, deia el Jordi, també dels Maristes.

És el primer descans, de només mitja hora, i després de superar la primera prova, la de llengua castellana. Molts dels alumnes lleidatans surten al claustre del rectorat de la Universitat de Lleida a prendre l'aire i el sol i, sobretot, a comentar la jugada i comparar respostes. “La veritat és que ha estat més difícil del que m'esperava, però m'anirà bé”, deia l'Eduard, també dels Maristes i que vol fer enginyeria biomèdica. La sorpresa se centrava, segons diversos alumnes consultats, en l'apartat d'esbrinar paraules en funció d'una definició i en una pregunta sobre formes verbals de caber.

En general, però, hi havia molta confiança. I els professors, molts d'ells esperant a la sortida i acompanyant els grups, confirmaven: “Els anirà bé, van preparats, han estudiat i són bons alumnes”, explicava la Cinta, docent del Sagrada Família de Lleida. De fet, cada any gairebé el 95% dels inscrits a les proves d'accés a la universitat (PAU) les aproven sense problemes.

Els estudiants, per la seva part, també confien a superar sense problemes aquesta revàlida i arribar a la nota de tall que necessiten per matricular-se a la carrera desitjada. El Joel i el Joaquim, de l'IES Gili i Gaya, manifestaven: “Per ara no és difícil. Ja és el que m'esperava”, deia el Joel, que vol fer dret; mentre que el Joaquim, que es vol matricular a filologia anglesa, explicava que no necessita una nota gaire alta per tenir plaça: “No crec que tingui problemes”, hi afegia. La Miriam, del Sagrada Família i que també vol fer anglès, recordava que necessita entre un 5 i un 6 per poder-se matricular a la universitat. La seva companya Ariadna, que vol fer història de l'art, també es mostrava confiada perquè a Lletres hi ha poca demanda i la nota de tall és baixa, explicava.

A alguns, però, ja no els preocupaven tant les proves ni l'accés a la universitat sinó el panorama que se'ls presentarà durant la carrera i després per trobar feina: “Està tot molt malament i el futur no està gens clar, però ja ho veurem”, deia la Cristina, i l'Oriol hi afegia: “A més, la matrícula ens costarà molt més cara, i això no pot ser.”

De forma immediata, la principal preocupació es perfilava en les proves del migdia i la tarda, quan tocaven les optatives i assignatures tècniques, com ara matemàtiques i dibuix tècnic.