El bisbe de Sant Feliu rebutja Eurovegas

El projecte Eurovegas determina “un món, un estil de vida, que podem qualificar de degradant per a la persona humana”. Aquesta és l'opinió que el Bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, ha expressat en el seu escrit Interrogants sobre Eurovegas, “de caire moral”.

Cortés és al capdavant d'una de les diòcesis més joves de Catalunya. El bisbat de Sant Feliu es va segregar el 2004 del de Barcelona i agrupa les parròquies del Baix Llobregat, així com d'altres del Garraf, l'Alt Penedès i alguna de l'Anoia. És, doncs, l'unitat administrativa de l'Església a la zona on Sheldon Adelson estudia instal·lar el seu complex d'oci i joc.

La inversió suposaria “un respir” en el context actual d'atur, admet Cortés en el seu escrit, que parla d'un projecte que “es presenta com realment oportú en el marc de la crisi que actualment patim, a la vista dels beneficis econòmics que, a curt termini, aportaria a la zona”. Ara bé, afegeix el bisbe, “no està clar que, a llarg termini, es pugui considerar un creixement i un desenvolupament real de l'economia”, tot recordant que negocis com aquests busquen “l'acumulació d'un capital que resta fora i lluny del lloc on s'ha treballat”.

Cortés subratlla que, malgrat que pugui anar acompanyat d'altres ofertes hoteleres o de convencions, “el nucli característic d'aquest projecte consisteix en un negoci que explota el joc d'atzar en grans proporcions, vinculat sovint amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils”. “Les anàlisis més lúcides de la crisi econòmica actual estan reclamant la promoció d'una economia realment productiva, realitzada dintre dels paràmetres de l'ètica, com a únic camí de superació”, contraposa.

Però més enllà de les consideracions econòmiques, el dirigent eclesiàstic admet que el que més l'inquieta “és el preu humà que exigeix per obtenir un hipotètic benefici econòmic”. “La pèrdua de qualitat humana que suposaria” el projecte “seria real i profunda”, diu, “encara que romangui amagada al costat del miratge d'un possible benefici”.

“Els diners fàcils, la manca d'escrúpols, els abusos de tot tipus, el consum i la disbauxa sense fre, acaben oferint un terreny abonat per a tota mena d'agressions a la dignitat de les persones i, fins i tot, de malalties, amb greus repercussions socials, com ara ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions...”, afegeix el responsable eclesiàstic del Baix Llobregat.

A banda d'aquestes consideracions ètiques, que centren bona part del seu posicionament, Cortés també fa referència al “greu impacte en l'equilibri ecològic i natural de la zona” que suposaria la instal·lació al Baix Llobregat d'un complex que tindria, segons recull, 800 hectàrees. “Si aquesta iniciativa anés endavant es produiria una ferida irreparable en aquest territori”, adverteix Cortés, tot recordant l'“alt valor natural” i la “riquesa que demana protecció” del Delta del Llobregat.

Aquest posicionament crític del Bisbat de Sant Feliu se suma al que ja han expressat altres institucions de la comarca com Unió de Pagesos, l'organització majoritària entre els agricultors del Parc Agrari, o el Centre d'Estudis Comarcals del territori, que va emetre un extens informe crític al qual s'han adherit ajuntaments com el de Sant Feliu de Llobregat, capital de comarca.

Altres consistoris com el de Sant Boi o Viladecans no ho han fet. Els grups d'ICV-EUiA ho van proposar, però els seus socis majoritaris, del PSC, es van aliar amb el PP en sengles plens per impedir-ho. CCOO i la UGT han reclamat que el projecte respecti el territori, però no s'hi han oposat amb la contundència de l'Església, UP o el Centre d'Estudis.