Un siller a Guadalajara

El meu amic Eduard Giner, que viu a Guadalajara (Mèxic), a 20 hores d'avió perquè no hi ha vol directe, ha passat uns dies a casa, que ha aprofitat per a batejar la filla Anna Sofia, inscrita així, en valencià en aquell país, malgrat l'estupor del consolat espanyol que no sabien com fer-s'ho, això de les dues enes i això de no posar-li l'accent. Hem estat parlant de com va aquell món. Ell hi viu a gust, té una dona que és un encant i ara, la filla, que és com una nina; treballa i fa diners i té projectes; però, està lluny de casa. En aquest món, no es pot tindre tot i cal triar, li dic. Com Eduard és veu molt feliç i està fent el que ha elegit, això és el que importa; avant!

Mèxic, per les coses que conta, és un país tan problemàtic com tots els americans, cosa de l'herència espanyola; té, però, uns conflictes de violència (narcotràfic) i de corrupció política i policial, molt especials, que s'explica per la seua proximitat als USA, que és el major mercat consumidor del món de tot tipus de narcòtics, i el major pol d'atracció de la immigració clandestina de tota Sud-amèrica, que ha de travessar Mèxic per arribar-hi. Els problemes que genera tot aquest combinat explica la magnitud de la tragèdia que s'hi viu en aquell enorme país. La convivència, doncs, en aquelles circumstàncies, és qüestió de prudència, cosa que té molt en compte l'Eduard.

Repassem, mentre esmorzem, temes com el de les pràctiques religioses, d'una alta càrrega esotèrica i tenebrosa, com els ritus de la Santa Muerte; o la qüestió del masclisme i la submissió de la dona; o el de la corrupció de les institucions. Fins i tot, del caràcter una mica indolent dels mexicans. Però a mi em crida l'atenció especialment el tema de l'indigenisme i de la conservació de les respectives llengües. M'explica Eduard que a Mèxic es parlen 62 llengües indígenes, totes elles reconegudes com a llengües nacionals, de la nàhuatl, la maia i la mixteca, que són les més nombroses, fins la kiliwa i l'aguateco, que són les més minoritàries.

Malgrat que el castellà és la llengua predominant i oficial, la Constitució defineix al país com a nació pluricultural, i reconeix el dret dels pobles indígenes de preservar i enriquir les seues llengües. La Llei dels Drets Lingüístics reconeix que el castellà i les llengües indígenes que es parlen a Mèxic són llengües nacionals i tots els documents legals poden ser escrits en llengües indígenes. I és l'administració de l'estat, que és compromet a preservar i promoure l'ús de les llengües nacionals, per mitjà de les activitats de l'Institut de Llengües Indígenes, la garantia. Comparem aquella situació amb la nostra i en aquest cas ens guanyen.

En els aspectes socials, evidentment tenen encara moltes coses a superar, encara que és qüestió de temps, suposem, perquè les coses que més ens criden l'atenció, com el maltractament a la dona i la seua submissió, o l'assistència sanitària, són similars a les d'Espanya d'abans de la guerra civil. Ens sorprenem perquè volem, com si ací no hi haguera violència masclista, quan aquests dies mateix han mort unes quantes dones a mans de les seues parelles. De corrupció política, encara que la d'ells és major que la nostra, també en tenim ací i l'Eduard està perfectament assabentat i al dia de tots els “nostres” casos. Si els d'ells són majors i més generalitzats, també Mèxic és quatre vegades més gran que Espanya. Qüestió de temps, coincidim.

Comentem els anys que Eduard era el secretari local del Bloc i jo l'alcalde nacionalista del quadripartit, que ell valora molt positivament. Ara mateix, em diu, anant amunt i avall pel terme, ha vist les obres d'evacuació de pluvials i altres infraestructures, que es varen dissenyar i comprometre aleshores i considera que això fou una gran conquesta per a Silla, gràcies al Bloc. Recordem aquells anys, que encara que estan pròxims, sembla que ja s'han oblidat per alguns. La llunyania en què viu Eduard i l'enyor que sent per Silla, em diu, no li permeten passar pàgina, com si res. Respecte del tema dels bous li sembla correcta la proposta del Bloc, de reduir els dies a la meitat per a estalviar. A Girona acaba d'aprovar-se una proposta similar, ens informa Eduard, que està més al dia que nosaltres.

Parlem de moltes coses, fins i tot del futur. Li pregunte si creu que retornarà a Silla i no ho sap, però no li sembla impossible, encara que per ara ni s'ho ha plantejat. Tampoc seria ara el millor moment, amb la crisi que estem vivint i quan està començant a capgirar-se la situació i ara són joves d'ací que marxen cap enllà. Segons ell, hi ha d'haver una dotzena de sillers instal·lats i treballant a Mèxic; el cronista Antich en sap de més, fins i tot de famílies senceres. Eduard ens informa que entre les cent millors pel·lícules mexicanes hi ha una antiga versió de La Barraca de Blasco Ibáñez, que encara no ha pogut localitzar, però que ho farà i ens enviarà en un CD. Ens comenta dels mariachis, i en general del folklore mexicà, que funciona molt bé; que a Mèxic no funciona la comunicació per ferrocarril, però tenen una excel·lent xarxa d'autobusos; i que una cosa que subsisteix és l'elaboració privada de tequila, a partir d'una llarga i complicada gestió de l'agave (l'atzavara), perquè pogué visitar una tequilera en un poble recòndit i de pel·lícula. I així ha passat el mes de les vacances de l'Eduard.