“Creia que havia tret un aprovat i prou”

No, no, en absolut. Esperava aprovar, això sí. A més, en les proves generals, sí que l'examen de les tres llengües (català, castellà i anglès) em va anar bé i vaig acabar amb la sensació que en això podria tenir una bona puntuació. Però, en canvi, les altres dues proves, les de filosofia i de geografia, em va quedar el dubte, allò de “a veure com m'haurà anat”. Però, en fi, aprovar sí que m'ho esperava, però tenir la millor nota de tot Catalunya, això no! Em va venir súper de nou!

Doncs mira, va ser ahir [dimecres] al matí. Estava tranquil·lament a casa quan em truquen i em diuen que són del Consell Interuniversitari de Catalunya, em diuen que “moltes felicitats, que ets la nota més alta de la selectivitat de Catalunya”... I és clar, com que sabia que les
notes sortien avui [dijous] dia 28, em vaig pensar que m'estaven fent una broma, que era
algú que em volia enredar. Aleshores, quan van veure que jo no me'n fiava, van insistir, “que no, que eren ells de veritat...” Total, jo supercontenta i molt sorpresa.

Doncs mira, ja t'ho pots imaginar. Els pares, el meu germà, els avis, la meva cunyada... tots supercontents i superorgullosos. I a l'escola, ben igual. I els meus companys, doncs resulta que molts d'ells estan de viatge de fi de curs a l'illa de Mallorca i quan se n'han assabentat, doncs també, molt contents, i que “moltes felicitats”... Quan tornin, a veure si m'assabento de com els ha anat a ells, que encara no ho he pogut saber!

Sí, sí. En principi, si tot va bé em matricularé als estudis de traducció i interpretació d'anglès i alemany , en concret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Ben bé encara no ho sé. Però segurament m'agradaria fer d'això, de traductora o intèrpret, o potser ser professora d'alguna llengua d'aquestes dues. Hi tinc facilitat i m'agrada. En qualsevol cas, tinc claríssim que la meva professió ha de ser d' algun àmbit relacionat amb idiomes. Això, segur.