“Haver salvat la casa ha estat un petit miracle”
Tant diumenge com ahir, les flames van rodejar diverses masies aïllades dels municipis de Vilanant i Avinyonet de Puigventós, sense que els edificis arribessin a cremar
-
Can Schumacher de Vilanant , una casa rodejada de bosc cremat, que els bombers van aconseguir que quedés intacta. R. E. -
Oliveres cremades a prop de can Pujadas de Vilanant. R.E . -
Un home remollant l'entorn d'una casa de Vilanant. R. E. -
Una de les columnes de fum que es veien ahir al migdia des d'Avinyonet de Puigventós. R. E. -
Bombers estudiant un mapa, a Avinyonet. R. E.
Quan t'endinses a l'Empordà venint de la Garrotxa, una de les vistes més boniques la tens a Navata. Si t'enfiles al turó del costat de la carretera veus el paisatge meravellós que s'estén des de Figueres als peus de Bassegoda, amb les Alberes i el Canigó de fons. Ahir hi havia força gent en aquest punt elevat, però, aquest cop, per vigilar l'evolució de les impressionants columnes de fum que s'elevaven als seus peus. Era el flanc sud-occidental de l'incendi de l'Empordà –com diria el conseller Puig–, que va tenir amb l'ai al cor els veïns dels pobles que es divisen des de Navata: Cistella, Vilanant i Avinyonet, i, més cap aquí, Taravaus.
Amb uns prismàtics, des de la talaia de Navata potser s'arribava a distingir l'hotel Falgarona d'Avinyonet –una masia reconvertida en elegant quatre estrelles–, on vam trobar la parella de propietaris i els seus ajudants netejant l'exterior i la recepció, clapats de cendra. Diumenge a la tarda van haver de marxar, ells i els clients que hi tenien allotjats. Els hostes els van traslladar a un hotel de Banyoles. “Vam tenir un bon espant, les flames van arribar a pocs metres i no es va fer res malbé. Demà [avui, dimarts] pensem reobrir”, explicava l'home. Més a la vora de la catàstrofe havien estat els de can Pujadas, una casa de pagès de Vilanant situada a la carena que flanqueja tots aquests pobles. Ahir al matí estaven remullant el sotabosc mentre les flames revifaven a pocs metres de distància.
“Un foc ràpid”
Un veí, en Miquel, hi estava col·laborant. “En comparació amb el del 1986 ha estat un foc superficial –descrivia–, perquè aquesta vegada anava molt de pressa; això vol dir que segurament no costarà tant que tot torni a brotar”. Efectivament, almenys en aquesta zona es veuen arbres amb la capçada intacta, mentre que el terra està totalment ennegrit. Un membre de protecció civil posa un altre exemple que havia estat un “foc ràpid”: en força camps havien cremat les bales de palla, mentre que al terra no es nota res. “Van ser les guspires, que volaven”, en seria l'explicació. Ca l'Almà, una casa situada també en aquesta carena, restava en perfectes condicions, però tot volt oferia un aspecte desolat. L'Ester –filla dels propietaris– i el seu home, en Jordi, lamentaven la destrucció de les oliveres, centenàries. “Sembla que el foc sigui superficial, però les oliveres estan cremant per dintre, estan mortes”, ens van assegurar.
Com en tants altres llocs de la comarca, tota la gent de les cases aïllades de la zona va ser obligada a passar la nit a fora. “Que on vaig dormir? Enlloc, perquè no vaig poder, del neguit que tenia. Vaig estar dins del cotxe, que vaig aparcar en un lloc des d'on veiés la casa”, ens comentava en Josep del mas Palomé. A un centenar de metres muntanya amunt es veu una casa intacta, rodejada totalment d'arbres cremats. És can Schumacher –els amos són uns grans aficionats a l'automobilisme i la mestressa és alemanya–, un xalet que es va escapar d'un pèl gràcies al fet que “els bombers la van defensar a mort”, segons ens van dir uns veïns. La parella jove que hi resideix –la Tanja i en Juan Antonio– diumenge van tornar precipitadament de Saragossa en ser avisats de la catàstrofe. Un cop aquí, van ruixar l'entorn i, quan la policia els va dir que marxessin, se'n van anar tranquils perquè havien vist que el foc passava de llarg. “Ha estat aquest matí, en venir a veure com estava tot, que ens hem adonat que el foc havia girat i que la casa havia quedat rodejada; ha estat un petit miracle”, deien ahir, alleujats. En canvi, vam notar molt espantats la Marijo i en Jordi, que tenen una petita casa i una mica de bestiar entre Vilanant i Cistella, a prop del Mas Nou, el Genover i el Mas Puig. A primera hora de la tarda diversos camions i helicòpters de bombers hi estaven frenant l'avanç de les flames. A nosaltres ens semblava que el foc encara era lluny, però ells no ho tenien tan clar. Els vam deixar allà, patint, com tanta gent aquests dies.
Avinyonet, base logística
En un solar dels afores d'Avinyonet hi tenien la base els bombers, els mossos, l'ADF, els militars i els voluntaris que treballaven en el corredor entre aquest poble, Cistella i Terrades. Allà es prenien decisions amb l'ajuda de mapes i es reposaven forces tot bevent aigua i menjant entrepans. Molts veïns –i periodistes, catalans i francesos– hi feien cap a la recerca de novetats. També va ser un bon punt d'observació de l'espessa columna de fum, que va agafar molta força al migdia, en pujar les temperatures. A l'hora de dinar, es va crear un altre centre logístic, aquesta vegada, al bar restaurant de La Societat. Hi van confluir gent del poble, treballadors locals, turistes, periodistes i algun agent dels Mossos. La gent en sortia refeta, però amb ganes que el malson s'acabés aviat.
