Els evacuats dels càmpings tornen a les seves vacances
Elogien l'organització i els voluntaris de Figueres, que els van atendre fins a l'últim detall
Els 120 nens alemanys que eren a Albanyà van traslladar-se a Sant Pere Pescador ahir a la tarda
A les 250 persones que van passar la nit de dilluns al pavelló de Figueres, evacuades de dos càmpings, no els va faltar de res. Parlant amb algunes d'elles, tot eren elogis cap a l'organització. En tot cas, els va faltar l'únic que els voluntaris figuerencs no podien oferir-los: tornar als seus càmpings i reprendre les seves vacances. Com a molt, alguna àvia es queixava que no havia dormit bé, tot i disposar d'un llit que li va instal·lar la Creu Roja. Però, és clar, eren més de 200 persones dormint en matalassos al terra del pavelló. Per més que estiguin acostumats a anar de càmping, no s'assemblava a les seves caravanes i tendes, i no tenien el cel a sobre, sinó el sostre del pavelló. A més, com que el fum a la nit era sobre Figueres, no van poder obrir les finestres, i hi feia molta calor.
Però ahir ningú no estava per queixes, més aviat tot eren elogis. “Ens tracten molt i molt bé, i és una sensació estranya, perquè nosaltres no ens sentim víctimes”, explicava ahir Paul van der Sluis, un turista holandès que era a Albanyà amb la seva dona i la seva filla. Com la resta de campistes, no va tenir sensació de perill, malgrat la intensa fumera i les ordres de confinament. “Tothom és molt amable”, deia, mig sorprès. A l'hora de dinar serveixen amanida de pasta amb tonyina i, de segon, salsitxes o pollastre. Una turista alemanya és estrictament vegetariana. Els voluntaris li diuen que ho han de saber amb antelació i en prenen nota.
Expliquen els voluntaris que en el sopar de la nit anterior “es van colar indigents” amb l'adhesiu d'“evacuat” enganxat a la samarreta. Ningú no en va fer cas, però. Enmig d'un desastre –el de l'incendi– és clar que n'hi ha un altre que hi és tot l'any: la pobresa, que malauradament sembla que s'estén.
Durant el dia, i en grups de vint, els campistes evacuats van poder anar a la piscina municipal –ben bé al costat del pavelló– a refrescar-se. Alguns es van animar a visitar el Museu Dalí. Si hem de jutjar per com els van tractar, tornaran a Figueres. A les set de la tarda, el grup de 120 nens alemanys que eren en un càmping d'Albanyà canvien de lloc de vacances i els traslladen a Sant Pere Pescador. La resta reben finalment la gran notícia: poden tornar al seu càmping, perquè s'ha aixecat el confinament. Continuen les vacances.
Flames malèfiques i un arbre amb una cigarreta
Els nens evacuats van plasmar la seva experiència –o el que havien sentit– en dibuixos que van decorar una paret del pavelló. En la majoria, els bombers estan somrient –en aquest que mostrem concretament, no– i les flames no tenen expressió. En aquest dibuix, sí, i no podia ser d'una altra manera, la flama té cara de dolenta. En aquest cas, l'autor del dibuix va afegir a l'arbre somrient una cigarreta a la boca. A aquest pas, hauran de canviar els missatges dels paquets de tabac: en comptes de “fumar mata” hauran de posar “llençar una burilla pot cremar un bosc”.
