La vida continua, a l'Alt Empordà

Frase lapidària sentida en un bar de la zona cremada de l'Alt Empordà: “Abans, l'única cosa que podien fer els morbosos era anar a tots els enterraments a veure la cara de pena dels familiars; ara, com que tenen cotxe, pugen a veure com ha quedat tot això.” És probable que aquest cap de setmana –el primer des que l'incendi es va declarar oficialment extingit– hi hagi hagut gent que ha recorregut el territori damnificat a –diguem-ne– informar-se de la catàstrofe en primera persona. I de fet, n'hem vist a peu de carretera, fent fotos, mentre a dins del cotxe la dona i els nens potser esperaven per anar a la platja. Però, al mateix temps que confirmava allò que ja havia vist a la tele, l'explorador dels efectes dels focs segur que s'haurà adonat que la comarca està en plena forma i que mira endavant.

Ha mort gent i força propietaris han rebut de valent, és cert. També és veritat que una part del paisatge ha quedat fet malbé i que hi ha homes i dones a qui s'omplen els ulls de llàgrimes en veure les rodalies de Biure o Boadella. Però, com ens deia dissabte una dona a Agullana, “la vida segueix; d'aquí a un temps tot tornarà a ser verd, l'Empordà ja rebrota”. Un missatge positiu que sentim a molts més llocs, com per exemple a Biure, quan el personal del centre cívic prepara la barra de l'exterior per al ball de la festa major; a la Vajol, organitzant la Fira Transfronterera, o a la tertúlia de l'hora del vermut a La Concòrdia de Cantallops. “Vam passar un parell de dies espantats, però de seguida vam tornar a la normalitat”, diu un habitual del bar, que resulta que és l'extorero José Salazar. Preguntem per les conseqüències, per exemple, en l'afluència de visitants. Com en la majoria de poblets, els forasters que hi ha a Cantallops –diuen– són de segona residència i, per tant, han continuat venint. “Els restaurants és una altra cosa, els ha baixat força la feina”, matisen, però no es posen d'acord a l'hora d'atribuir a les cendres la davallada del nombre de clients. “La temporada ja era molt fluixa, no crec que tot sigui culpa dels focs”, apunten alguns. A més, per aquest grup de clients de La Concòrdia, els mitjans de comunicació hem contribuït a espantar la gent, de tant parlar de la catàstrofe, “com amb el tema del coi de crisi”, acusen.

En Joaquim Llansó, de Can Quera, una casa d'allotjaments rurals de la Vajol, sí que estableix una relació directa entre els incendis i el fet de tenir una mica menys de reserves que altres anys per aquesta època. “Més que l'ocupació actual –ens diu–, el que ens preocupa és que no ens arribin les que s'haurien fet les pròximes setmanes, però estic segur que ja ens en sortirem.”

A la mateixa fleca d'Agullana on parlem amb l'empresari de la Vajol trobem la regidora local Marina Gutés. Per obligació o per convicció, ens assegura que al seu municipi la normalitat és absoluta. I ens fa saber que els focs han fet aflorar la part més solidària del poble: l'ONG Botica Natural –ens explica– ha intercedit perquè el grup de joves del poble, JAU, destinin els diners recollits al concert que feien dissabte i en una tómbola que muntaran el dia 12 a un projecte consistent a ajudar els avis del poble a refer els seus horts, que els han quedat malmesos. És una de les nombroses mostres de solidaritat que s'han generat aquests dies. Com deia aquella dona, l'Empordà ja rebrota.