judicial
Una dona vol provar al jutjat que és la néta de l'últim tsar
Carme Martí vol demostrar que la seva mare, Maria Martí Juanola, enterrada al cementiri de Salt, era Maria Romanov, filla de Nicolau II
La dona presenta una demana als jutjats de Girona
Carme Martí Juanola, una veïna de Torres de Segre (Segrià), ha presentat al jutjat d'instrucció número 3 de Girona una demanda de jurisdicció voluntària en què reclama que el jutjat ordeni fer les proves d'ADN necessàries per provar que la seva mare, Maria Martí Juanola, enterrada al cementiri de Salt, era en realitat Maria Romanov, filla del darrer tsar de Rússia, Nicolau II, el qual, segons algunes versions històriques va escapar el 1918 de l'execució de la família reial durant l'aixecament bolxevic.
La família Martí disposa d'unes anàlisis d'ADN realitzats pel seu compte i que ara voldrien que certifiqui el jutjat que proven que l'ADN autosomal de Carme Martí i el dels Romanov, publicat per les autoritats russes, comparteixen 15 de 17 marcadors o al·lels comparats. A la demanda també reclamen que es faci una pericial d'anàlisi facial comparant les fotografies de Carme i Maria Martí amb les fotografies de Maria Romanov i Anastasia Romanov, que, segons els demandants, ja es veu que tenen una gran retirada a simple vista. També demanen una pericial cal·ligràfica a traves de cossos d'escriptura de Maria Martí extrets de documents que ja han aportat i dels de Maria i Anastasia Romanov i que consten en documents històrics.
La demandant va néixer l'any 1942 a la maternitat d'Elna, que gestionava la Creu Roja i, de ben petita, la van dur a la llar d'infants de Girona. Martí creu que Maria Romanov és la seva mare i que era a la maternitat refugiada fent d'infermera i amagant la seva identitat.
Contacte fins als 15 anys
Martí va rebre visites i després cartes de la seva mare fins als 15 anys, moment en què hi va perdre el contacte. El 1996, quan, un cop casada i amb els fills grans, es va posar a investigar on era la seva mare, va descobrir que havia mort el 1990 al geriàtric Puig d'en Roca de Girona.
Va ser a partir d'aquest descobriment, ara fa setze anys, que Carme Martí i la seva família, sobretot el seu fill David Duaigües, van començar la seva odissea per intentar demostrar el vincle familiar amb els Romanov. Conèixer que la mare de la Carme, a qui feia anys que li havien perdut la pista, era ingressada al Puig d'en Roca els va indignar, perquè anaven sovint al geriàtric per visitar una tia monja i mai ningú no els havia comunicat que precisament la mare n'era una resident. Després van saber que al centre en deien “la russa” o “la Romanov”, i les monges els van dir que no podien revelar-los que la mare era ingressada perquè es tractava d'una persona “amagada”.
Tot això, juntament amb unes irregularitats en els documents d'identitat i partides de naixement de Maria Martí, que no lligaven amb les dates, els va fer sospitar. El 2002, tal com ja va reflectir aquest diari al seu dia, van començar la seva aventura als jutjats per intentar aclarir els seus veritables orígens. Van presentar una demanda i l'abril del 2005 van aconseguir que el jutjat autoritzés l'exhumació del cadàver de Maria Martí Juanola, enterrat en un nínxol de Salt per extreure'n mostres d'ADN. Les diligències es van frustrar el primer cop perquè a la tomba hi havia dos cossos més, i el jutjat només havia donat autorització per fer l'extracció de sang d'un i no pas de tots tres. El 2007 es va tornar a obrir la mateixa tomba i, en aquesta ocasió, es van extreure mostres biològiques del cos que els forenses van comprovar que era el de Maria Martí, a partir d'unes radiografies d'una placa implantada en una operació a la difunta.
Estudiant l'ADN
Les anàlisis d'ADN realitzades a l'Institut Nacional de Toxicologia no van poder provar de manera concloent la relació mare filla entre Maria i Carme Martí, per la mala qualitat de les mostres. Llavors es van enviar un altre cop mostres a toxicologia, però encara no han enviat els resultats i la família Martí no descarta, en cas de trobar-ho necessari, proposar una tercera exhumació. Actualment, però, consideren que no és imprescindible la comparativa de l'ADN de Maria Martí perquè han realitzat una comparació de l'ADN autosomal de Carme Martí amb l'ADN dels Romanov, que va ser publicat per les autoritats russes i, segons sosté la família, el resultat és concloent: coincideixen 15 dels 17 marcadors estudiats.
El que es proposa ara és que aquests resultats que s'han obtingut de manera privada siguin verificats judicialment a través de l'Institut de Toxicologia i s'estableixi que Nicolau II i la tsarina Alexandra són els avis de Carme Martí. A la demanda també proposen que es prengui declaració a diverses persones que treballaven al Puig d'en Roca i que van conèixer Maria Martí.
LA DATA
Incinerada, enterrada als Urals o a Salt?
tura soler
Els cossos de Maria Nicolaievna i el seu germà Alexis mai van ser trobats a la fossa amb la resta de la família del tsar. El comandant Iakov Iurovski, que va dirigir l'execució de la família Romanov (el 17 de juliol del 1918) va assegurar que havien estat incinerats. El fet que faltessin els cossos va alimentar la creença que la noia i el nen s'haguessin pogut salvar de l'assassinat i la possibilitat que haguessin viscut amb una identitat falsa.
Els cossos dels Urals
El 2008, les agències internacionals van difondre la informació que unes proves d'ADN havien confirmat que uns cadàvers trobats l'agost del 2007 a als Urals corresponien a Alexis i Maria Romanov.
La difunta de Salt
Els resultats d'aquestes proves d'ADN difosos per les autoritats russes semblava que descartaven del tot la possibilitat que la difunta enterrada a Salt pogués ser Maria Romanov, però ara la família Martí ha presentat uns resultats d'ADN de proves realitzades per una laboratoris dels Estats Units que apunten que hi ha una coincidència de marcadors genètics entre Carme Martí i els que suposa que serien els seus avis, els darrers tsars de Rússia.