Salvats per l'agost
El turisme rural perd ocupació en el primer semestre per segon any consecutiu, però aquest mes arriba gairebé al ple
El visitant estranger augmenta un 30% i baixa l'espanyol en un sector en què predomina el client català
El turisme rural també pateix la crisi. El sector, que fins ara semblava que esquivava millor la situació en ser encara minoritari en l'allotjament turístic, ha vist com per segon any consecutiu perdia ocupació i afluència de visitants. No obstant, aquest mes d'agost salvarà la campanya, almenys la de l'estiu, segons els empresaris.
Aquest mes, almenys fins a la setmana vinent, es registren ocupacions i reserves de fins al 85% de mitjana. Predominen zones com ara les costes Brava i Daurada, que omplen. També al Pirineu, que remunta després d'una primavera fluixa, i es manté en alts percentatges l'ocupació al pla de Lleida, una de les zones emergents en aquesta modalitat de turisme.
Malgrat un bon agost, la tendència no és positiva, segons confirmen les dades oficials i el sector mateix. Josep Lluís Farrero, president de la Federació d'Associacions de Turisme Rural de Lleida, explica que el juliol tampoc va ser un mes bo i l'ocupació es va quedar al 35% a les comarques de Lleida i que ara “l'objectiu és acabar l'any amb xifres similar a les de l'any passat, que ja seria positiu”. Per la seva part, Ramon Corominas, president de la Confederació d'Associacions de Turisme Rural (Concatur), expressa que “al juliol ja hem treballat un 20% menys i entre setmana es nota molt que hi ha menys ocupació, tot i que els caps de setmana s'anima”.
El govern, amb dades tancades el primer semestre del 2012, estima que s'ha perdut un 8% de viatgers respecte del 2011 i hi ha hagut un 12% menys de pernoctacions. La dada curiosa, però, és que a diferència dels darrers anys enguany hi ha una clara pèrdua de turistes “domèstics”, és a dir, que han baixat les reserves de catalans en un 8,7% el primer semestre d'enguany i fins al 25,3% les de persones de la resta de l'Estat. En canvi, augmenten els estrangers en un 30%, tot i que només representen 6.400 dels 80.000 viatgers registrats en sis mesos. El sector té clar que el 85% dels clients del seu negoci són sobretot catalans.
La raó és la crisi. Les famílies, principals clients del turisme rural, gasten menys i han escurçat les estades, segons coincideixen Farrero i Corominas. “El que feia quinze dies ara fa una setmana i el que feia set dies, ara en fa quatre”, hi afegeix el president de Concatur. El responsable a les Terres de Lleida també apunta que “els canvis provocats per aquesta crisi són més accentuats i la retallada en pernoctacions és nota molt”.
Els preus s'han congelat i segons Ramon Corominas molts en el sector fa tres anys que no els han tocat i tampoc han entrat encara en les xarxes o promocions que ofereixen preus més assequibles de darrera hora, com fan els hotels, tot i que el turisme rural de Catalunya sí que ha entrat amb força en els paquets-regal, que els han proporcionat ocupacions de cap de setmana, sobretot fora de temporada alta, i a uns preus més ajustats.
LA XIFRA
LA FRASE
Més de 2.000 establiments al país
El turisme rural té 2.029 establiments a Catalunya, segons el darrer cens del Departament d'Empresa i Ocupació, una xifra que comporta una oferta global de 15.847 places. Sis anys endarrere, les cases rurals eren 1.283 amb 10.131 places. Tot i això, el sector només és el 3% de l'oferta d'allotjament turístic de Catalunya.
Les estadístiques oficials també assenyalen que l'estada mitjana en aquest establiments és d'uns tres dies.
El Pirineu és la zona del país amb la major oferta, ja que representa el 40%i més de 6.000 places. També destaca el pla de Lleida, que agrupa sis comarques i que fa cinc anys amb prou feines tenia alguna casa rural, però que ara ja en té prop de 150. El turisme cultural i de natura (ornitològic), l'agroturisme i els esports d'aventura han rellançat aquesta activitat que, en molts casos, és un complement a l'activitat agrària de molts empresaris.
El turisme rural ha servit, segons el sector, per restaurar masies i cases, revalorar el patrimoni, diversificar l'economia de moltes comarques, ocupar població femenina i millorar l'oferta turística d'una zona.
Des de fa dos anys que funciona la classificació del sector mitjançant espigues que indiquen la categoria de l'establiment. Ja hi ha prop de 500 cases amb espigues.
