“Només penso en la carrera”

Havien acabat les classes a l'institut Vilatzara de Vilassar de Mar i a Adrià Arbués li tocava decidir quin seria el seu projecte de batxillerat. Des de petit volia ser arquitecte, així que el primer impuls va ser el disseny d'un habitatge sostenible. Un dia, però, veient la final de la lliga ACB, va veure els problemes que Dusko Ivanovic tenia per explicar als jugadors una acció en una petita pissarra. Apassionat del bàsquet com és, va canviar de parer i va dedicar-se en cos i ànima a la creació d'una versió digital que s'ajustés als temps que corren. Se'n va sortir tan bé que va ser el bitllet cap a diferents certàmens de recerca, un fet clau per concretar el canvi de vocació. Ara estudia enginyeria en sistemes audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra i té la mirada posada en el grup de recerca de tecnologia musical del mateix centre, on li agradaria acabar treballant algun dia.

I és que, ara mateix, les possibilitats de feina no figuren entre les seves principals preocupacions: “La situació no convida a pensar en el futur laboral. El que vull és centrar-me a acabar la carrera, perquè veig molts companys que ho deixen perquè no poden seguir el ritme. Si la puc fer en quatre anys, millor. Després, quan arribi el moment, ja veurem què puc i què no puc fer.” Li han dit que a la seva branca el grau d'ocupació dels titulats és del 80%, però ell no ho acaba de veure clar: “La meva intenció és buscar feina per aquí, però si he d'acabar marxant a fora no serà cap drama.” Segons diu, el futur laboral tampoc no és un tema de conversa habitual en el seu grup d'amics: “Evidentment, algun cop en parlem i no ens agrada la situació, però creiem que encara tenim una mica de sort, perquè potser d'aquí a quatre anys, quan acabem d'estudiar, la crisi ja haurà passat. És egoista, però és així.”

El seu expedient acadèmic no és d'excel·lència absoluta –va acabar el batxillerat amb 7,85 de mitjana–, però és un bon estudiant: “M'he mogut per interessos. Pel que fa a les matemàtiques i la física, com que m'agradaven, no em costava gens posar-m'hi i ho feia de gust. Amb la filosofia, en canvi, em costava més i patia una mica.” Dels que estudien només el dia abans de l'examen? “El penúltim”, diu amb un somriure. Ara, a la Universitat, la cosa ha canviat: “L'exigència és molt més alta i cal dedicar-hi més hores.”

Això, però, no sembla un problema greu. “De petit feia música, anglès i bàsquet i no tenia gaire temps lliure, perquè també havia d'estudiar. Així que vaig aprendre a organitzar-me bé el temps i ser eficient”, explica l'estudiant maresmenc. Fill únic de dos professors del mateix institut que va deixar ara fa un any, Arbués parla del seu treball amb un discurs que recorda el de Guardiola: “Em considero competitiu, però no guanyador. Si crec que ho he donat tot i no em va bé, ja estic content del que faig.”