“No sóc única, hi ha molts com jo”

Amb només 17 anys, Glòria Macià ja ha obtingut un tercer premi en un gran concurs de secundària que s'ha celebrat a Pittsburg, als Estats Units. Competia amb 1.500 estudiants més de tot el món, però portava a la motxilla un treball de recerca excepcional que ja havia estat premiat per la Societat Catalana de Biologia i el CSIC. La Glòria, que aquest any ha acabat el batxillerat, ha ideat ni més ni menys que un programa informàtic que permet calcular l'evolució d'una característica genètica al llarg del temps en una població determinada. Sona complicadíssim, però parlant amb ella tot se simplifica; fins i tot sembla senzill. “No sóc única; hi ha molts altres estudiants que fan coses iguals o millors, el que passa és que no marxen als Estats Units”, comenta amb una humilitat sincera.

El punt de partida de la seva investigació va ser una notícia al diari The Sun. “Vaig llegir que dos pares negres havien tingut una filla blanca, rossa i d'ulls blaus. A partir d'aquí vaig pensar que seria interessant crear un model per entendre com es dispersen els trets genètics al llarg dels anys”, explica. Va elaborar tota una part teòrica, però també va haver d'aprendre a programar per dissenyar el programari. El resultat va ser aquest treball de recerca, tutelat per les professores Mireia Panadés i Clara Prats, que ha rebut ja múltiples reconeixements.

El perfil de la Glòria encaixa a la perfecció dins de l'excel·lència acadèmica. Amb una mitjana de 9,76 al batxillerat, no és una noia que es passi la vida entre llibres. Li agrada estudiar, sí, però també li agrada escriure, preparar vídeos publicitaris, viatjar i fer teatre. I reconeix les seves contradiccions i les seves dificultats per fer compatible la seva passió per la ciència amb el seu deliri per la literatura. “La biologia m'agrada, però si pogués ser escriptora o publicista i fer el salt, no m'ho pensaria gens”, subratlla.

Estudiant global, li costa molt acceptar l'especialització. Ella preferiria barrejar disciplines. No vol tancar-se portes; li agrada interconnectar coneixements i amb aquesta ambició afronta ara l'accés a la universitat. I és que la Glòria aposta per “relacionar les ciències en lloc de separar-les” i, en aquest sentit, sembla que se sent més còmoda amb el sistema d'ensenyament americà, “en què els graus són més flexibles”.

La seva extraordinària passió pels estudis fa que en cap cas miri al futur amb pessimisme o amb por. “No sé si faré tota la carrera aquí o l'acabaré fora. No sé si trobaré feina aquí o fora. Però crec que les coses acabaran sortint bé.” Tampoc pateix per anar a treballar a l'estranger, més aviat al contrari. “A la llarga, també serà un enriquiment per al país, perquè tard o d'hora la gent que marxa vol tornar.” El seu secret és el treball constant, però també el mètode. “Intento treure el màxim rendiment amb el mínim temps.”