religió
Els veïns de Sant Pau de Girona acomiaden amb una festa el seu mossèn
La parròquia es va bolcar ahir en un multitudinària eucaristia, festiva i vibrant, per acomiadar al seu mossèn durant 25 anys, Ignasi Forcano
Sinceritat, agraïment, admiració, però de la bona, d'aquella que no està feta de caretes piadoses. Això és el que ahir al matí es respirava a la parròquia de Sant Pau de Girona, on es va celebrar una eucaristia, que va tenir més de festa que de celebració ortodoxa de la paraula de Déu. El d'ahir, doncs, va ser un reconeixement a una vida d'entrega, la de mossèn Ignasi Forcano, i, també, un comiat que tenia més de reafirmació que d'adéu. Això, i molt més, és el que es va trobar ahir mossèn Ignasi, després que el bisbe de Girona l'hagi jubilat fins i tot abans que ell ho demanés. Ahir, per cert, el bisbe va presidir, a la cúria diocesana, l'acte en què es va nomenar, entre altres, el nou mossèn de la parròquia, Jordi Reixach.
Amb l'altar al centre del temple i la gent emplenant l'església, en rotllana, com les primeres celebracions cristianes –i com a ell li agrada–, els nens i les nenes de l'esplai li van regalar un estola en què no faltaven l'escut del Barça, la senyera i el perfil de la parròquia. Es va cantar una cançó expressament composada en honor seu i, al llarg d'aquesta eucaristia atípica –o acció de gràcies, com Forcano diu–, profunda quant a missatge, es van succeir les mostres i paraules d'agraïment, i fins i tot un bateig, el de la Laura.
Tothom hi va ser: la catequesi, l'esplai, els monitors, la gent del fòrum i els veïns. I, també, un vell amic seu, l'antic rector de Roses, que va fer costat a Forcano en el darrer ofici. Tothom. Fins i tot feligresos d'altres parròquies, els quals fa temps que anaven a Sant Pau perquè havien estat seduïts per la paraula senzilla d'aquest veterà, i militant, mossèn.
El bisbe i els seus canvis
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va presidir ahir, a la seu de la cúria diocesana, l'acte de pressa de possessió dels nous càrrecs pastorals i no pastorals de la diòcesi. Aquesta ha estat per alguns, tot i que sempre desmentida pel bisbat, una operació per posar rectors més propers a l'ideari del bisbe, que alguns veuen allunyat, en certa manera, del concili Vaticà II. En tot cas, Francesc Pardo, ahir, en el decurs de l'acte va admetre que “sovint un canvi d'unes parròquies a altres, un canvi de responsabilitats, es realitza amb sofriment”. Els nous nomenaments són els mossens Ferran Jarabo, Ramon Oller, Josep Paracolls, Narcís Ponsatí, Jordi Reixach, Josep Sala, Joan M. Amich, Jordi Callejón, Enric Casellas, Josep Farrerons, Ignasi López i Joan Camps. Els canvis afecten Castelló d'Empúries, Sant Pau de Girona, Beget, Fitor, Santa Eugènia de Ter, Torroella de Montgrí i Amer, entre altres.
La flama que no es deixa apagar
jOAN TRILLAS
Ja ho va dir ahir a Sant Pau l'antic mossèn de Roses, amic de Forcano: “La flama del concili [Vaticà II] s'apaga, però l'esperit no el podran apagar.” El bisbe de Girona, Francesc Pardo, té tot el dret a impulsar els canvis que cregui convenients, com ara mirar de posar gent de la seva corda. A més, i això també és cert, cal donar-li temps perquè es visualitzi, amb el dia a dia dels mossens i les seves noves responsabilitats, l'abast d'aquests canvis. Però en això, el temps, la història, que és bastant tossuda, quant a inapel·lable, ja resoldrà. En tot cas, a Sant Pau des del 1987 hi ha hagut un mossèn carismàtic, és cert, d'aquells que es van creure que després de concili Vaticà II un altra manera seria possible. És cert, també, que hi ha mancança de vocacions, però també caldrà veure si els nous i vells capellans són de l'esperit del collet romà o, pel contrari, estan a totes cos a cos amb els seus feligresos, com Forcano.
