“El vi arriba al celler i hi ha una transformació màgica”

Algú parlava de la paraula esperit de vi i sí, té aquesta part mística, però, d'altra banda, el vi connecta amb les arrels, amb la terra físicament. Els del món del vi no deixem de ser pagesos, gent que cultivem la terra. Vivim les estacions de l'any, els cicles, el contacte amb la natura i tot això, el vi arriba al celler, on hi ha aquesta transformació màgica, que és molt tècnica però molt màgica al mateix temps, i llavors permet conèixer gent interessant i, en el nostre cas, permet poder portar una mica d'Empordà pel món... I dur una mica de l'Alt Empordà a Tòquio és atractiu!

Són vins, per una banda, amb un caràcter rústec. Les varietats autòctones d'aquí, com ara la carinyena, la garnatxa, ens donen uns vins que no són molt civilitzats. Tenen una part rústica i, d'altra banda, són molt autèntics. I tenen aquesta part tocada per la tramuntana, que fa que siguin nets.

Adolescents. En el sentit que després de molts anys, a l'Empordà com a denominació estem tornant a definir qui som i qui volem ser. Aquí a casa ho tenim força clar i volem treballar amb aquestes carinyenes de vinyes molt velles, amb garnatxes grises... Reivindiquem els vins on es nota que vénen de sòls de pissarra, de sòls de granit, que són els típics d'aquí a l'Empordà, i tot això, mentre estem acabant de definir-nos, per això crec que estem en una adolescència.

Estan una mica com nosaltres, però uns anys més endavant.
Ja s'han definit.

Al Priorat ho tenen molt clar i a Catalunya. La resta s'ho estan rumiant. Al Penedès fan molts passos endavant. Però a l'Empordà hi ha també un tema generacional, de gent jove, i intrínsecament ara ens toca.

Quan surts de l'escola, al principi pots tenir la temptació de fer vins més tècnics, no de laboratori, perquè això no ho seran mai perquè no té sentit; el vi es fa a la vinya i després al celler, però quan fa pocs anys que treballes t'adones que l'autenticitat és més important. Llavors, crec que com a molt és un pecat de joventut.

Estem en aquest procés. A les comarques gironines també va costar molt, vam necessitar un temps per tenir la confiança de la gent i es va fer una cosa bé, que va ser introduir els vins de l'Empordà ara fa uns anys, els vins de gamma alta, als restaurants de gamma alta, que en aquesta zona n'hi ha moltíssims. De fet, tenim moltes coses per aprendre de la gent de la gastronomia, en el fet de treballar tots junts, donar-se suport mútuament, i aquesta vocació d'excel·lència. Són coses que hem d'agafar i aprendre tant el sector del vi, com en altres sectors segurament també. I el fet mateix de començar a estar en els restaurants d'altíssima gamma i anar cap avall ha fet que la gent valori i estimi els vins de l'Empordà i aquí ara, en aquesta zona, és comú demanar vins de l'Empordà. No és un fet estrany, ni especialment reivindicatiu. S'està convertint en allò normal, i crec que a Barcelona passarà el mateix amb els vins catalans, i els de l'Empordà seran un més.

Això és una altra cosa. Punt.