Noves grans mesquites gironines
Les comunitats islàmiques de Salt i Torroella de Montgrí executen projectes per fer centres de culte que puguin acollir centenars de persones.
El gran augment de població immigrada dels últims anys, en bona part provinents de països on la religió majoritària és la musulmana, ha creat en aquestes comunitats la necessitat de disposar d'espais adequats al res perquè puguin acollir centenars de persones. Durant anys ho han resolt convertint pisos, garatges i locals comercials en oratoris improvisats. Molt sovint aquests espais no disposaven de serveis bàsics ni de garanties de seguretat mínimes perquè desenes de persones s'hi allotgessin en pocs metres quadrats i, en la majoria de casos, ni tan sols amb el permís per desenvolupar-hi aquestes activitats. Una pràctica habitual ha estat obrir els locals amb una llicència per fer-hi activitats culturals però que, en realitat, s'usaven de manera gairebé exclusiva per resar.
Amb la llei 16/2009 de la Generalitat es va voler posar ordre a aquesta qüestió. Tenia l'objectiu de garantir el dret de la pràctica religiosa en centres destinats a aquests usos, regulant-ne les condicions per encabir-hi un nombre alt de persones.
A les comarques gironines, en municipis amb una alta concentració de practicants de la religió musulmana, com per exemple Salt, Torroella de Montgrí i Girona, entitats i associacions islàmiques van començar a endegar projectes de construcció de mesquites. Actualment, a Salt, han concedit la llicència d'una construcció per a 749 persones, i a Torroella de Montgrí ja s'està construint l'edifici, ubicat al polígon industrial i amb capacitat d'un màxim de 300 persones. La mesquita nova posarà fi a la precarietat i les aglomeracions del local actual que la comunitat islàmica gestiona.
La mesquita de Salt
Pel que fa al municipi del Gironès, dues entitats islàmiques, Al-Hilal i Magribins per la Pau, s'han ajuntat i han format la Comunitat Islàmica Imam Malik per tirar endavant el seu projecte de construcció de la mesquita. La construiran a fora del nucli urbà del municipi, al polígon industrial Torre Mirona. Aquest espai és el que en l'anterior govern municipal, en mans del PSC, havien previst per a la construcció de centres de culte. Per tal de tirar endavant el projecte, les entitats islàmiques van demanar al consistori un certificat d'aprofitament urbanístic que els garantia que tindrien permís per fer la mesquita si complien els requisits que marca la llei.
El nou govern local, en mans de CiU, l'agost del 2011 va suspendre l'atorgament de llicències noves per a la construcció de centres de culte al polígon. L'argument de la federació nacionalista va ser que el municipi té molt poc sòl industrial disponible, i que no volien que s'esgotés a causa de la proliferació de centres de culte. Les entitats musulmanes, però, igual que una comunitat evangèlica que també havia presentat la petició per fer una església a Torre Mirona, van quedar excloses d'aquestes limitacions perquè s'havien avançat a la nova normativa.
La nova mesquita es farà al carrer Vilablareix del polígon, tindrà dues plantes i una de subterrània, que servirà per a aparcament. La planta baixa farà cap a sis-cents metres quadrats. La planta superior, tres-cents cinquanta, i l'aparcament també, cap a sis-cents. A part de la sala de res i dels serveis i accessos, hi haurà aules i una cúpula rodona al mig de l'edifici. «L'aspecte del centre de culte serà el d'una nau més», explica la regidora d'Urbanisme, Rosa Pòrtulas, per desmentir els rumors que deien que seria una edificació amb minarets. El consistori ja ha atorgat la llicència de construcció de la mesquita, i les obres poden començar tan aviat com les entitats que les promouen ho vulguin. En tot cas, tenen sis mesos per començar-les i hauran d'estar acabades –un cop es comencin– en no més de vint-i-quatre mesos. Per altra banda l'església evangèlica, que també es farà al polígon, farà servir una nau que ja hi ha i es limitaran a adequar-ne l'interior. El projecte és que tingui capacitat per a 266 persones.
Centres al nucli urbà
Actualment Salt té, en període d'al·legacions, una modificació del pla d'ordenació urbana en què es bloqueja la construcció de nous centres de culte al polígon. En contraprestació, però, es marquen altres zones del municipi en què es poden fer aquests tipus d'edificis. En la major part dels casos són en sectors pendents de desenvolupar.
El punt més polèmic de la modificació, però, és que es preveu fer la construcció de nous centres religiosos dins el nucli urbà de Salt. Una bona part d'aquestes zones estan situades al barri del centre, barri on es concentra la major part de la població immigrada de Salt, amb una alta densitat de persones en molts pocs quilòmetres quadrats. La modificació permetrà que es facin centres de culte en baixos d'edificis de com a màxim 120 metres quadrats. Podran acollir un màxim de seixanta persones i hauran de tenir entrada independent respecte a la resta de l'edifici.
Molts veïns de la població han vist aquestes normes noves com una manera de facilitar la construcció de centres de culte al barri, i fins i tot s'ha arribat a dir que es pot convertir en un parc temàtic de religions.
En el govern, però, ho desmenteixen. Recorden que al barri del centre han proliferat centres culturals usats per a pràctiques religioses i que no hi havia cap normativa municipal clara que permetés un control més exhaustiu dels usos religiosos. La regularització es considera una manera de prendre aquest control i de poder discriminar les activitats culturals de les pràctiques religioses i, a més, dóna eines legals per sancionar aquells que en vulnerin la normativa. A part del barri centre, es podran fer centres de culte en diverses illes de la Massana, el Veïnat, el barri dels escriptors... En queda exclòs el barri vell, segons el govern de la ciutat «per la tipologia d'habitatges que hi ha».
Torroella: límits estètics
La construcció d'una altra gran mesquita per a la comunitat musulmana de Torroella de Montgrí i els pobles del voltant ha estat llargament reivindicada pel col·lectiu en els últims anys. L'any 2008, per exemple, van traslladar el lloc de culte d'oració al convent de Sant Agustí a causa de la manca d'espai a la seu del carrer de Figueres. Qualsevol local resultava petit o inadequat per a l'ús com a oratori, i l'aglomeració de persones suscitava recels entre els veïns. Cada any, durant la celebració del ramadà, el problema d'espai s'agreujava. Finalment es va trobar la solució salomònica de cedir-los un pavelló escolar durant dues setmanes, a Torroella de Montgrí, i un altre poliesportiu d'Ullà, durant la quinzena restant.
Al final, però, l'Associació Cultural de Musulmans i Amics de Torroella de Montgrí va entendre que la solució implicava construir la seva pròpia mesquita. I, per això, van adquirir una parcel·la al polígon industrial del municipi.
La tramitació de la llicència va començar sense cap conflicte, tot i que alguns veïns i industrials del polígon no n'eren partidaris. La qüestió havia quedat resolta després d'un seguit de negociacions discretes amb l'anterior govern local (ERC-UPM-LEI). Però fa una mica més d'un any, el projecte va saltar als titulars de premsa perquè el govern entrant després dels comicis del maig en va suspendre la tramitació en ple agost.
L'argument oficial era l'estètica del projecte –amb un polèmic minaret que, en realitat, era una xemeneia per a la sortida de fums–. Però el nou executiu de CiU, L'EST i el PP també va retreure al govern anterior que hi hagués donat llum verd «a corre-cuita» pocs dies abans de les eleccions. La comunitat musulmana va rebre la notícia amb recels però un cop acceptades algunes modificacions a les façanes –menys motius daurats i una reducció del nombre d'arcs de ferradura– i esmenades les previsions d'aparcament, van tornar a rebre el vistiplau per començar les obres a l'inici d'aquest any.
Tot i així, en la mesquita torroellenca hi ha hagut un altre entrebanc imprevist per l'impacte de la crisi. Com que és una obra finançada amb aportacions extraordinàries de les famílies agrupades en l'entitat, la conjuntura adversa i el fet que molts socis hagin quedat a l'atur els ha forçat a alentir el ritme de l'obra. El secretari de l'associació, Rafik Bendali, diu que no hi ha terminis per a la inauguració, però el projecte «continua en marxa».
«Anem més a poc a poc, en funció dels diners que pot aportar tothom, perquè no rebem cap ajuda pública ni subvencions.» Bendali també exemplifica que, si abans algunes famílies podien arribar a posar-hi 500 euros mensuals, ara només hi poden destinar 50 o 100 euros. Malgrat això, l'aposta és acabar el temple del tot: «No tenim pressa», sosté, i descarta l'opció d'enllestir només una part i deixar-ne la resta per a més endavant. La idea de la «provisionalitat» mentre l'obra continués no els sembla gaire bona opció.
El projecte de Girona
Per la seva banda, a la capital de la demarcació una de les entitats musulmanes ha expressat reiteradament la voluntat de construir un centre cultural que inclouria una gran mesquita per a mig miler de persones i amb minaret, per fer la crida a les pregàries.
L'anterior govern municipal (PSC, ERC i ICV-EUiA), s'havia compromès a cedir uns terrenys públics al polígon industrial de Mas Xirgu per executar el projecte de construcció de l'equipament.
Finalment, però, la cessió mai no es va fer efectiva i actualment a l'entitat cultural negocien amb el govern, de CiU, una alternativa que els faci viable l'objectiu de disposar d'un centre de culte més gran i amb més bones condicions que les actuals.
Un altre projecte en suspens
Un cas més recent d'espai islàmic que els veïns han acabat frenant és el que la comunitat musulmana de Santa Cristina d'Aro volia promoure. Havien acordat el lloguer d'un local de l'Incasol als baixos d'una promoció de pisos protegits, i havien cursat els tràmits per destinar-lo a usos de reforç escolar, classes d'àrab i religió per als nens, i de català per als adults. Però les protestes insistents dels veïns al ple municipal, que hi veien una mesquita encoberta, han fet que el projecte quedi aparcat de mutu acord entre la comunitat i l'alcalde. El consistori els ha ofert un local en una zona no residencial.