“No sé si trobaríem avui el nervi de fa cent anys”

Hem promogut diversos actes i iniciatives per recordar l'efemèride. El més recent és un documental produït amb TV3 i TVE que explica la història de l'electrificació a Catalunya [La gran aventura de La Canadenca, dirigit per Jordi Fortuny] que es va presentar ara fa poc a Lleida i que emetran les televisions durant els propers mesos. Crec que val la pena donar a conèixer el gran canvi que va significar per a Catalunya l'aparició de l'electricitat i el gran esforç que va suposar fer-ho.

Bé, ara hi ha molta conflictivitat, i dificultats de tota mena. Però llavors a Catalunya també hi havia dificultats. Hi havia una gent inquieta que volia fer coses, com l'enginyer Montañés, que volia electrificar l'àrea de Barcelona però no trobava inversors perquè els bancs de llavors no s'hi atrevien. Ara també hi ha dificultats al món financer, és difícil tirar un projecte endavant. Però llavors finalment es va aconseguir, Montañés va trobar en l'enginyer Pearson, que va aportar capital canadenc –el 1911 es va començar a fer la presa de Seròs i el 1912 la de Talarn–, també un emprenedor, com ara Emili Riu, impulsor d'Energia Elèctrica de Catalunya, que va començar a construir el pantà de la Torre de Cabdella.

Ara els mercats dubten de tot i de tothom. És un moment complicat, però al mateix temps tot depèn de la gent. No sé si trobaríem ara gent amb el nervi i l'energia que hi va haver fa cents anys per fer l'electrificació de Catalunya i portar llum des del Pirineu fins a les fàbriques i els carrers de l'àrea industrial de Barcelona.

Sí, sóc pallarès, i és un orgull que el territori hagi contribuït tant al benestar i el progrés del país. Es va fer una segona revolució industrial i va canviar la vida de tothom. A les ciutats els fanals anaven amb gas, els tramvies de Barcelona es movien amb tracció animal, i tot això va canviar. També al Pirineu. No hi havia carreteres, la gent gairebé no es movia del seu poble, si no era per marxar en busca d'altres oportunitats. Amb les obres van arribar les carreteres i també milers de persones que provenien d'altres indrets de l'Estat i hi anaven a treballar en la construcció de les centrals, en unes condicions inimaginables avui dia, duríssimes, picant pedra a pic i pala. Tot el Pirineu va canviar.

Recordo el meu avi explicant que anava de la Pobla de Segur a veure les obres del pantà de Sant Antoni, que allà es veia una gent molt estranya, uns homes a cavall que donaven les ordres sense baixar de l'animal, amb polaines i amb pistola al cinturó i que parlaven una llengua estranya.

Eren enginyers anglesos de La Canadenca, venien d'haver construït preses al Panamà i el Brasil. Tota aquella gent i també els treballadors després van marxar a altres obres, però alguns es van quedar i es van barrejar amb la gent de la comarca. Llavors no ho sabien, però participaven en un procés que va canviar el món. Sense adonar-se'n, van crear un nou tipus d'energia que encara avui és vigent i ecològic, i que ho serà per molts anys.

Exacte. La dels rius. I, en el futur, també la dels mars.