L'Aldea, envellida
Fa un any de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea, encara queden 4,4 milions d'euros dels impositors entrampats i, de moment, no hi ha data per al retorn dels estalvis
-
Bona part de la collita d'horta de la cooperativa de l'Aldea s'exporta.
. DIMAS BALAGUER ACN. -
L'assemblea convocada per l'ex-gerent de la cooperativa, Daniel Ferré, va ser una de les més tenses.
JOSÉ CARLOS LEÓN JUDIT FERNÁNDEZ. -
Jordi Gas en una de les assemblees JUDIT FERNÁNDEZ. -
Lluïsa Benito té 31 anys d'edat. L.M. -
Ramon Albesa. -
Javier Garcia, a l'N-340.
El malson encara continua entre una part dels veïns del municipi de l'Aldea (Baix Ebre), que fa un any van rebre la fatídica notícia que els seus estalvis s'havien esfumat. No se'ls va comunicar tan clarament, però l'1 de desembre de 2011 es van bloquejar els comptes de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea, amb més d'un miler de clients i on alguns dipositaven sumes importants de capital. En un primer moment, tant la cooperativa com el govern van atribuir la situació a un problema de liquiditat, però passats els mesos s'ha constatat el problema de solvència de l'entitat, que el passat mes d'abril va presentar concurs de creditors. Acumula un deute de més de 7 milions d'euros i continuen entrampats els estalvis de més d'un centenar de socis (4,4 milions d'euros).
Entre les principals irregularitats detectades s'inclou una inversió no productiva els darrers cinc anys de més de dos milions d'euros per ampliar la seua capacitat frigorífica, l'arranjament de finques per instal·lar el regadiu i la instal·lació de plaques solars. Es van falsejar factures per aconseguir més subvencions, manipular els comptes i pignorar actius financers per pagar les inversions. També es va hipotecar la nau de la cooperativa. El 2011 la cooperativa va registrar unes pèrdues d'1,5 milions d'euros, una xifra que desmoralitza els impositors, que lamenten que un any després encara no saben quan cobraran. «La cooperativa hauria d'estar tancada, perquè cada dia que passa i es manté la instal·lació oberta es generen més pèrdues», assenyala un dels afectats que prefereix mantenir-se en l'anonimat. De fet, molts veïns de l'Aldea, un poble de 4.500 habitants, prefereixen no fer declaracions sobre la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa. Estan decebuts, se senten enganyats i en un any han envellit com en una dècada. Doblement enganyats: per la junta rectora de la cooperativa i pel govern de la Generalitat. «La Generalitat ens va dir que cobraríem i ens va enganyar», denuncia Jordi Gas, portaveu d'una de les dues plataformes d'afectats. Es refereixen al calendari presentat pel govern i que molts afectats asseguren que es va explicar casa per casa. «Ens van dir: no feu soroll», comenta Gas, que assegura que el problema és el mateix ara que fa un any. «Des del primer dia tinc clar que els diners no es poden tornar amb els beneficis que genere la cooperativa», sosté el portaveu de la plataforma d'afectats. Gas es va postular per presidir el nou consell rector, però finalment es va fer enrere. «La Generalitat no pot donar 4 milions d'euros a la cooperativa, els podem assessorar i tutelar. Van tardar massa a canviar la junta directiva i en els mateixos membres no els podíem ajudar», assenyala el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès.
I va ser el passat mes d'agost quan l'exdirigent d'Unió de Pagesos i exregidora de CiU Montse Llosa va ser elegida presidenta de la nova junta. Llosa és sòcia de la cooperativa però ja no fa de pagesa, ni tampoc té diners entrampats, però no volia que la cooperativa tanqués. La liquidació era l'única opció si no sorgia cap equip que rellevés l'anterior junta, encapçalada per Fernando Falcó. «No podia permetre que la cooperativa es liquidés per dos motius: perquè va ser un orgull per al poble aconseguir-la i perquè els impositors cobren», diu Llosa.
Ara, fa gairebé quatre mesos que Llosa és al capdavant de la cooperativa i assegura que si se supera la campanya d'hivern i aconsegueixen pagar un bon preu als pagesos, el futur de l'entitat agrícola està assegurat. «Convocaré una assemblea informativa per explicar als socis què hem fet durant aquests mesos, què ens vam trobar i com tenim els camps. També vull respondre a les qüestions que em plantegen», comenta la presidenta de la cooperativa (l'assemblea es va celebrar dijous, abans del tancament d'aquest reportatge).
Llosa assegura que les 50 hectàrees de conreu d'horta de la cooperativa (30 de l'entitat i 20 aportades pels pagesos) estan plantades i que s'està exportant part de la producció d'enciams i coliflors. «Hem aconseguit incrementar la xifra de negoci, però de moment no tenim més socis ni més terres», admet. La cooperativa manté una plantilla de vuit treballadors fixos més els temporers que treballen al camp. Tot i que la secció de crèdit es va tancar, tant el director de l'oficina com una treballadora continuen a la cooperativa. «El director de la secció de crèdit és el nostre enllaç amb el passat», sosté Llosa.
Però la viabilitat de la cooperativa no passa només per oferir un bon preu al pagès, sinó que ha de formular un pla de viabilitat que permeti pagar els deutes als creditors i retornar els estalvis als impositors. I hi haurà una quitança.
Divisió entre els socis
La crisi de la cooperativa de l'Aldea no ha aglutinat tots els socis en una mateixa plataforma d'afectats. Un grup va crear l'associació d'afectats de la secció de crèdit, encapçalada per Ramon Carles, i un altre la plataforma. Tots tenen l'objectiu que els impositors cobren però no comparteixen la fórmula a seguir. Des de l'agost, Carles també forma part del consell rector de la cooperativa, com altres membres de l'associació. És per això que Carles es planteja plegar. «No té gaire sentit que estigui als dos llocs, hi ha gent que em demana que continue, mentre altres volen que dimiteixi», assenyala Carles, que està preocupat pel rumb que pot adoptar l'associació. «No en traurem res d'anar contra la cooperativa, hi ha qui no li importa el futur de l'entitat agrícola, però d'ella depèn el retorn dels estalvis», afirma el president de l'associació d'afectats. Altres socis, però, pensen que s'han d'emprendre mesures legals i proposen contractar un advocat per exigir responsabilitats a Bankia, perquè el seu logo sortia a les seues llibretes d'estalvi; al govern, a qui correspon supervisar les auditories de les seccions de crèdit de les cooperatives; i a l'exgerent, Daniel Ferré. De fet, el mateix administrador concursal, Mariano Hernández, ha reconegut davant dels socis que hi ha fets suficients per atribuir a l'ex-gerent la culpabilitat concursal i el dèficit de liquiditat.
Els socis més crítics van fer el cap de setmana passat una acció de protesta, coincidint amb les eleccions al Parlament i uns dies abans que es compleixi l'aniversari del col·lapse a la secció de crèdit. Van col·locar pancartes reivindicatives a l'N-340, just al davant de l'oficina de la secció de crèdit (ara tancada), i van criticar el «silenci» de la junta directiva. Denuncien que el consell rector no respon a les seues peticions d'informació. Un acte de protesta que segons Llosa demostra que estan «polititzats». «No he convocat abans l'assemblea perquè ningú no em digui que faig campanya», assenyala la presidenta de la cooperativa, que no s'explica que les pancartes fessin al·lusió a la Generalitat i el consell rector, però en canvi no n'hi hagués cap dirigida a l'exgerent, contra qui la cooperativa es va querellar.
Multiplicar la xifra de negoci Una entitat bancària a la secció de crèdit
La xifra de negoci de la cooperativa de l'Aldea és de 2,5 milions d'euros, una quantitat que hauria d'arribar als 10 milions d'euros per poder pagar els deutes i retornar els diners als impositors. La junta directiva de la cooperativa assegura que van per bon camí i que han aconseguir plantar tots els camps arrendats d'hortalisses per a la campanya d'hivern, quan l'entitat passarà la prova de foc. El jutjat mercantil els ha prorrogat el termini per presentar el conveni amb el full de ruta.
«Ni triplicant la producció de la cooperativa recuperarem els diners» «He perdut tots els estalvis»
Jordi Gas va estar a punt d'encapçalar la nova junta directiva de la cooperativa agrícola de l'Aldea, però finalment es va fer enrere. «No vèiem per cap banda la viabilitat de la cooperativa i no teníem cap ajut per part de la Generalitat», lamenta Gas. Sosté que amb els beneficis que pugui obtenir la cooperativa de la venda d'hortalisses i fruites no n'hi haurà prou per retornar els 4,7 milions d'euros que els impositors tenen bloquejats. «Ni triplicant la producció de la cooperativa recuperarem els diners», manifesta Gas. Just una setmana abans del bloqueig de comptes havia rebut una transferència al compte de la seua empresa. Se sent enganyat per la Generalitat, que va presentar un calendari amb unes dates de cobrament que no s'han complert. Gas és portaveu d'una de les dues plataformes d'afectats de la secció de crèdit i proposa reclamar responsabilitats a la Generalitat, a Bankia i a l'exgerent de la cooperativa agrícola.
Lluïsa Benito no és pagesa, però sí que n'és filla i, com molts dels altres afectats, tenia un compte a la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea, sense saber que era sòcia de l'entitat. «Fa sis anys que vaig obrir allí el compte, on tenia els meus estalvis, i ara no sé si mai el podré recuperar. Ho vaig fer per aconseguir un millor rendiment però al final m'ha sortit car», lamenta Benito. L'1 de desembre del 2011 va assabentar-se del bloqueig de comptes a través del Facebook. «No vaig acostar-me a l'oficina de la secció de crèdit perquè sabia que no aclariria res», diu Benito. La seua mare i el seu germà també tenen els estalvis entrampats a la cooperativa. Considera que els membres de la nova junta directiva són molt «valents», però ha trobat a faltar unió al poble per trobar una solució al problema que fa un any que arrosseguen. «Encara no hem aclarit res», assenyala Benito.
«Han aplicat la tàctica del divideix i venceràs» «Això és un funeral, quant abans enterrem el mort, millor»
La nova junta directiva de la cooperativa de l'Aldea s'ha reunit dues vegades amb el departament d'Economia per buscar solucions al col·lapse de l'entitat. Així ho assegura el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, que explica també que s'està negociant amb una entitat bancària perquè s'instal·le a les oficines de la secció de crèdit, tancades fa mesos. «La cooperativa tindria un ingrés i es donaria seguretat a la gent del poble», diu Pallarès. Una línia d'ajut que segons l'alcalde de l'Aldea, el republicà Dani Andreu, no és suficient. L'Ajuntament de l'Aldea reclama un fons de rescat per als afectats per la fallida de la secció de crèdit, una reivindicació que ERC proposarà que es debati al Parlament. «S'ha ajudat Bankia, també seria just que el govern rescatés els impositors de l'Aldea», diu Andreu. L'alcalde manté que hi ha gran incertesa entre els afectats perquè no es coneix encara el full de ruta de la cooperativa. «Són molts diners, és lògica la inquietud dels socis», conclou.
