“La ratafia s'ha convertit en una beguda de moda”

Va ser una iniciativa de l'àrea de Turisme de Besalú a partir d'uns cursos de català que impartia el capellà de Maià de Montcal d'aquella època, Joan Carreras i Péra, un home que sempre ha estat molt ratafiaire. És dels que han peleiat més per recuperar la ratafia. És un gran estudiós de mossèn Cinto i, com se sap, Verdaguer va escriure una rondalla dedicada a aquest licor. Verdaguer va fer una estada al Mont i, de fet, aquesta muntanya ha estat reivindicada sempre per la gent de Besalú com el lloc on trobar moltes de les plantes per fer la ratafia.

Sí, l'entorn de Besalú gaudeix d'un microclima ideal. A les zones ratafiaires hi ha de ploure, però no pas molt. A la zona d'Olot, per exemple, les herbes ja no són tan bones perquè plou una mica massa.

Si parlem de la nostra, és indispensable tenir bones nous verdes, aiguardent d'anís (tot i que ara hi ha gent que fa servir alcohol pur), una bona tria d'herbes aromàtiques i espècies (solen ser grans de cafè) i, finalment, deixar-ho quaranta dies a sol i serena.

No sé què dir-te. A vegades s'ha plantejat fer dos concursos, un per als de Besalú i un altre d'obert a la resta. Mira, de concurs general ja en fan un de molt maco a Santa Coloma de Farners.

Sí, sí. I, a més, és una beguda que s'ha posat de moda. Ja no es beu només a Besalú, Olot i Girona, ja no és “la beguda del casal independentista”, per entendre'ns. A restaurants importants fan plats amb ratafia i els seus sommeliers la donen a provar als clients forans...

La Mercè Mañach, ja traspassada, que el va guanyar diverses vegades. I vols que et digui una anècdota? Resulta que molts dels guanyadors viuen al carrer Onze de Setembre, a les cases del Grup dels Dolors.