Redecora la teva vida!

El cel està mig tapat, cauen quatre gotes però són suficients per enviar a fer punyetes el meu desig d'anar a la platja per agafar una mica de color i vitamines. Per això, enfonsada al sofà, em miro les quatre parets blanques que conformen casa meva i decideixo que puc aprofitar el dia que la climatologia m'ha esgarrat per mirar de redecorar-la: moure algun moble de lloc, penjar un quadre que tinc abandonat en un racó des que me'l van regalar fa mig any i fer una mica d'endreça general. Veig en un anunci que a prop de casa, al centre comercial dedicat al bricolatge i la decoració, Bauhaus, del polígon de les Gavarres, hi celebren el Woman's Day (el dia de la dona). Com que, a més de redecorar casa meva, necessito reafirmar la meva feminitat (a casa sempre em diuen que sóc una desmanegada, i fa poc femení, és clar), decideixo que avui aquest és el meu lloc.

Després de fer més tombs dels indispensables per accedir a les Gavarres, però menys dels que acabo necessitant per sortir d'aquest laberint d'indicacions i carreteres, m'endinso al meravellós món del bricolatge; jo, que per participar en un concurs de manualitats hauria de presentar-me a la categoria de 0-6 anys. Però més val tard que mai, i ho emprenc com una de les aventures que l'intrèpid Calleja viu en el programa que emet la Cuatro. Llàstima que no tinc a mà una càmera per explicar amb la cara enganxada a l'objectiu que estic a punt d'endinsar-me en un món que desconec, que té perills que espero esquivar per sobreviure i explicar el meu Woman's Day en aquesta crònica.

Una noia molt amable m'ensenya tots els efectes d'acabats de pintura: «Tenim l'efecte brisa, cosmopolitan, tierras salvajes...» Només cal barrejar la base que dóna l'efecte que vull amb la pintura del color que més combina amb els meus mobles, fer quatre moviments de canell amb el pinzell sobre la paret i... voilà! Decideixo que necessito rumiar-m'ho, no sé si a la meva habitació hi convindrà més una textura esponjosa o bé una de jaspiada. Però m'enganxo a la demostració que un senyor amb aptituds de showman i convincent fa a unes dones que el segueixen amunt i avall entre explicacions i passadissos. I resulta que acabo aprenent a pintar sense que es notin els grumolls perquè em diu que el que necessito és un pinzell de pèls curts, que hauré de passar de manera molt suau i en un sol sentit per sobre de la capa pintada. Finalment em decanto per un rodet de tota la vida i un pot de pintura de color granat, per provar-ho.

Tot i que no tinc jardí, visito l'espai dedicat a aquest món perquè espero que algun dia em toquin uns calerons (jugant a la loteria o a través d'una herència d'un tiet avi que desconec) per anar-me'n a viure a Cabra del Camp i tenir un trosset de terra a la part del darrere del casalici per fer-hi alguna plantació. Per si de cas, decideixo comprar l'indispensable: un revitalitzant per a la gespa; un fungicida per quan les meves tomateres tinguin fongs; un acaricida per si les ataquen les aranyes, i un líquid contra el pugó que algun dia s'estendrà sobre els meus ciclàmens. A més, en una demostració de cocció de carn, que aprofito per picotejar, en unes barbacoes estupendes penso que seria el complement ideal per als sopars a casa amb la colla i, en un exercici de realisme i pels temps que corren, m'enduc la més barateta. De camí cap a la caixa, passo per davant d'un noi que m'assegura que un trepador amb multitud de broques és perfecta per penjar el meu únic quadre.

Ara que ja he après les tècniques necessàries, he rebut els més bons consells i em sento més dona que mai, me'n torno a casa amb el cotxe carregat disposada a redecorar la meva vida. Però quan obro la porta m'adono d'una cosa que no se m'havia acudit abans: el meu pis de 35 m², amb finestral però sense balconada, no em permet ser dipositària de tanta andròmina i acabo de recordar que la meva llogatera em va prohibir fer-hi forats o modificar res del que hi ha. Me'n vaig a la platja.