Catalunya és més que unes balances fiscals

No cal posar-se un barret d'endeví per atrevir-se a preveure un 2013 molt difícil per al sector del llibre. A la desestabilització i la inseguretat que ha generat la irrupció de l'electrònica en l'ecosistema de la lletra impresa, cal sumar-hi ara una crisi econòmica que afecta tota la societat. No sé si altres sectors culturals són més forts, però en l'àmbit que ens ocupa cal dir que si el descens de la venda de llibres s'accentués o s'allargués gaire, es posaria en perill la supervivència de moltes llibreries i, fins i tot, editorials. Un bon nombre de llibreries ja han anat tancant i la majoria d'editorials s'han aprimat poc o molt, fins al punt de començar a fer mala ganya. Per altra part, no aclareix gens el panorama una administració afeblida i miop, que retalla les compres per a biblioteques i redueix les ajudes a l'edició, al mateix temps que penalitza el comerç de llibre electrònic amb un tribut de luxe que deu haver rebut l'aplaudiment dels que es lucren amb el pirateig. Per si tot plegat no fos prou, l'Estat que mantenim amb els nostres impostos està tirant endavant una llei d'educació que vol arraconar el català i sabotejar un sistema educatiu integrador, impedint així el foment d'una xarxa de lectors vital per a les nostres lletres.

Aquest 2013 farà trenta anys de l'aprovació de la llei d'immersió lingüística al Parlament, amb l'única oposició de dos diputats. Eren els temps en què l'edició del llibre en català vivia una expansió primaveral i encomanadissa. Han estat dècades de molta feina, prou ben feta, en què la indústria del llibre en català s'ha professionalitzat de manera eficaç i la immersió lingüística ha consolidat un públic lector jove. Davant la tempesta perfecta que es congria, tocarà treballar més bé que mai, vigilant totes les baules de la cadena: dels creadors als lectors, passant pels editors, distribuïdors i llibreters.

La societat occidental viu una dolorosa crisi de model, amb l'afegit a Catalunya d'un replantejament polític històric. Ens calen creadors i pensadors que sàpiguen llegir i explicar el món que emergeix, que plantegin interrogants, que encenguin llums o que simplement ens acompanyin. És l'hora de l'escriptura i la lectura. De la cultura en general. Sempre hem mirat al món, però ara, a més, tindrem l'ocasió que el món ens miri a nosaltres. S'ha de veure que el nostre país no és la Padània. Catalunya és molt més que unes balances fiscals.