2013 o la conquesta ciutadana del dret a l'habitatge

El febrer del 2009 naixia la PAH a Barcelona. En aquell moment el problema de les execucions hipotecàries era completament invisible, ningú en parlava, ningú es plantejava resistir a un desnonament i ningú sabia què era la dació en pagament. Han passat quasi quatre anys, i avui el tema ocupa les primeres planes de tots els diaris, es troba entre les deu principals preocupacions de la població segons el CIS i ha arribat a prioritat dins l'agenda política. Però el més important és com s'ha arribat fins aquí: amb un moviment ciutadà que, des de baix cap amunt, ha articulat la gent afectada i el conjunt de la societat indignada, aconseguint no només denunciar el problema, sinó assenyalar responsables i, el que és més important, definir les solucions.

Alhora no podem ser triomfalistes. Cal ser conscients que el problema, lluny de resoldre's, s'ha agreujat. S'han produït 400.000 execucions hipotecàries des del 2007 i a tot l'Estat el nombre de desnonaments augmenta trimestre rere trimestre, fins a arribar als 532 al dia. Espanya és el país europeu que més desnona, i alhora el que més habitatges buits acumula (més de 5 milions segons l'INE, 800.000 només en mans d'entitats financeres). En els quatre anys llargs de crisi, el govern no ha fet res per aturar la sagnia i, en canvi, no ha dubtat a rescatar els responsables del genocidi financer amb milers de milions d'euros.

Davant una realitat tan crua la pressió social no ha fet més que augmentar i ha esclatat amb l'alarma generada per diferents casos de suïcidi relacionats amb un desnonament. Aquesta alarma ha forçat que el PP i el PSOE, fins ara sords i cecs al drama dels desnonaments, haguessin de reaccionar. Malauradament ho han fet tard i, com sempre, amb arrogància i d'esquena a la ciutadania. Les mesures aprovades pel govern al novembre són completament insuficients i busquen només guanyar temps. Es limiten a una moratòria d'alguns desnonaments, que exclou la immensa majoria dels casos i no modifica el procediment hipotecari actual, responsable de condemnar les persones afectades a un deute per a tota la vida.

El problema, doncs, no s'ha resolt, però sí que podem afirmar que hi estem més a prop. Afortunadament la societat civil està més decidida que mai a encapçalar la resposta, sense cedir a les amenaces ni els xantatges dels bancs. El 2013 començarà amb la recta final de la iniciativa legislativa popular que planteja la moratòria de tots els desnonaments d'habitatge habitual, la dació en pagament retroactiva i el lloguer social dels pisos buits en mans dels bancs; una ILP que ja té més de 750.000 signatures entregades i segueix fins a finals de gener, amb l'ambició d'arribar com a mínim al milió de firmes. Si el govern persisteix a no escoltar la ciutadania, es trobarà que la pràctica de la desobediència civil s'estendrà cada cop a més àmbits, i que el conjunt de la societat el farà directament responsable del patiment de milers de famílies. En definitiva, si el govern insisteix a formar part del problema, i no de la solució, fer caure el govern esdevindrà una prioritat de l'agenda social i política. Hi ha vides literalment en joc.