A les arrels
Poblet actualitza l'autarquia monacal implantant la filosofia de la sostenibilitat ecològica a la gestió dels recursos energètics, paisatgístics i alimentaris. La visita es transformarà i s'ampliarà per tal de constituir una experiència també espiritual
-
Les vinyes envolten el monestir. JUDIT FERNÀNDEZ . -
Des de fa dos anys, el monestir ha recuperat l'hort, que es conrea amb criteris ecològics i per a autoconsum. JUDIT FERNÀNDEZ. -
El prior a la taulada del Palau de l'Abat, que acull l'Arxiu Tarradellas. Les cintes fotovoltaïques alimenten l'edifici. JUDIT FERNÀNDEZ.
«Cel, deixa caure la rosada, i que els núvols facin ploure la bondat! Que la terra s'obri per fer brotar la salvació i que la bondat germini alhora! Jo, el Senyor, he creat tot això (Isaïes,45,8)»: arrelats a la terra i i sense deixar de mirar cap al cel, durant quasi 900 anys generacions de monjos blancs han edificat a Poblet un recer d'espiritualitat i autosuficiència material, íntimament lligat als recursos naturals de l'entorn, tal com remarca aquesta cita bíblica de benvinguda al web. Ara, i juntament amb les altres comunitats cistercenques (Valldonzella, Solius i Vallbona de les Monges), han endegat una revolució que persegueix acompanyar i coliderar socialment el repte de la sostenibilitat. Són canvis substancials en la gestió de l'aigua, l'energia, l'alimentació, els residus, l'atenció als visitants i el paisatge, que estan transformant la vida quotidiana de la comunitat i de l'entorn més immediat. «Té les arrels en la mateixa creació, perquè tota la naturalesa és obra de Déu, confiada a nosaltres», precisa el prior, Lluc Torcal, en relació a aquesta relectura minuciosa.
El nou rumb va ser aprovat el 2009 per la Congregació de la Corona d'Aragó de l'Ordre Cistercenc, i entronca amb la tradició dels seus fundadors els segles XI i XII. Aleshores, allunyant-se de la vida mundana, es proposaven crear un «nou monestir». Un lloc on prevalguessin els valors de la «interiorització, la sobrietat i la simplicitat», guanyats mitjançant el treball i la pregària. L'actual nou monestir pretén ser respectuós amb «la biodiversitat, en el just repartiment dels recursos naturals i en la responsabilitat per les necessitats de la vida de la generació present i de les futures», segons la Congregació.
Senyors de terres que abastaven comarques senceres fins que en van ser desposseïts per la desamortització de Mendizábal (1836), històricament el bosc de Poblet ha estat font de riquesa per al monestir. Declarat el 1984 paratge natural d'interès nacional (PNIN), des de fa un any l'actual prior és el president de la seva junta rectora. «Antigament, s'hi obtenia fusta, fruita, caça... ara, estem interessats sobretot en la gestió forestal, en potenciar el seu paper per a la captació de CO2 i en la protecció de la biodiversitat», explica Torcal. S'ha recuperat el bosc de ribera del torrent limítrof de Sant Bernat, i s'ha esclarit la finca forestal de la casa de Castellfollit, propietat del monestir, que s'abasteix amb plaques solars. La gestió forestal ha de deixar que alzines i roures creixin alts i envelleixin en plenitud. En col·laboració amb el PNIN, els valors del bosc s'han difós mitjançant activitats com ara caminades popular. Es pretén millorar «el paisatge rural i forestal de l'entorn del monestir», també potenciant-lo com a«recer de silenci, font de salut per a l'ànima».
De portes endins
La regla de sant Benet assenyala: «Totes les coses necessàries, és a dir, l'aigua, el molí, el forn, l'hort i els diversos oficis, s'exerceixin a l'interior del monestir per tal que els monjos no tinguin necessitat de córrer per fora, perquè no convé de cap manera a les seves ànimes.» L'autarquia material, que havia garantit la supervivència de Poblet durant segles, ha viscut un parèntesi els darrers trenta anys. L'engrandiment de la comunitat els havia empès a deixar de conrear l'hort: el proveïment alimentari arribava de fora, l'explotació de les vinyes s'havia cedit a una de les grans cavistes del Penedès i, naturalment, tota l'energia provenia de la xarxa.
El canvi generacional al monestir, del qual Torcal és un dels màxims exponents, ha contribuït a la implantació d'una altra autarquia, una autarquia renovada en els pilars de la filosofia de la sostenibilitat: reciclatge, consum de productes propers i ecològics, i respecte al medi ambient. Amb el telèfon mòbil a la butxaca, Torcal mostra una panoràmica de l'hort. Un monjo i un profés estan preparant les feixes tot vorejant-les amb pedres: «És per evitar la pèrdua d'aigua per evapotranspiració; també les cobrim amb palla amb el mateix objectiu.» L'aigua procedent de la muntanya rega la parcel·la, de 850 metres quadrats. Al costat, el rebuig de la fracció orgànica del monestir es converteix en compost. El producte resultant adobarà cols, pastanagues, patates i tot tipus de verdures.
Com antigament, les collites pròpies tornen alimentar els monjos: es recullen olives i nous dels fruiters del monestir; una vintena de ruscos en produeixen la mel, i s'elabora el iogurt. «Fa dos o tres anys vam introduir l'alimentació partint de productes ecològics, tant de carn com de verdures; el que hem de comprar a fora, com la fruita fresca, prioritzem que sigui produïda amb criteris ecològics», sosté Torcal. «I, si és possible, de pagesos i granges properes, perquè, tal com estan les coses, també volem contribuir a l'economia local», hi afegeix. Els monjos ja no cuinen, però els menús es fan a casa. El preparen els treballadors amb dificultats d'inserció laboral que treballen per la Fundació Santa Teresa, que gestiona l'hostatgeria externa del monestir. Inaugurada el 2010, incorpora també els criteris d'alimentació de proximitat i producció ecològica al restaurant. A la taula dels monjos, sempre es mira d'aprofitar. «Si han sobrat verdures per dinar, es fan coques a la nit, o croquetes... s'intenta que res no es perdi», afirma el prior, enfilat a la teulada del Palau de l'Abat. Sota els peus, la coberta de cintes solars s'integra visualment i genera 20 kW de potencia. Prou per alimentar l'edifici, que conté l'arxiu de Josep Tarradellas. Altres captadors solars tèrmics proveeixen d'aigua calenta les estances de la comunitat i també l'altra hostatgeria. Llums LED il·luminen la plaça del monestir i s'està estudiant la viabilitat d'instal·lar-hi petits molins de vent i sistemes d'energia geotèrmica en alguns edificis, així com d'escalfar-se amb una planta de biomassa. Han reduït a la meitat el consum de combustibles fòssils des del 2007 per disminuir la contaminació. Envoltat per l'austera i imponent arquitectura cistercenca, Torcal proclama que «Poblet es va construir amb la voluntat de perdurar, de generar riquesa espiritual, social i econòmica, tot conservant l'entorn, no pas explotant-lo». Els actuals monjos n'asseguren ara el futur.
Dutxes sense sabó que estalvien el 65% d'aigua
L'aigua és escassa i valuosa per aquestes terres. Poblet ha reparat les fuites de la xarxa, ha construït un drenatge de pluvials, s'ha connectat a la depuradora, ha substituït la gespa del claustre amb espècies autòctones, i els detergents convencionals per ecològics. Els 35 monjos i els visitants de les 42 habitacions de l'hostatgeria es renten sense sabó. Són dutxes d'alta pressió, on els ions negatius (fungicides) netegen i alhora hidraten en profunditat.
Més enllà de l'arquitectura
EVA POMARESAnualment, unes 100.000 persones visiten Poblet, declarat patrimoni de la humanitat. El claustre, les tombes dels reis catalans i l'església amb el magnífic altar d'alabastre tallat de Sarral i, ara també, l'orgue nou. Però, dins i fora de les muralles, Poblet és molt més. «L'objectiu no és fer augmentar el nombre de turistes, però estàvem oferint poca cosa: sols els monuments i res sobre la vida monàstica», afirma el prior. Així, la visita es renovarà i s'ampliarà de cap a peus.
Malgrat que el turisme no interfereix en la vida monacal, Torcal considera que és prioritari recuperar el silenci al monestir. És un valor monacal per excel·lència i, a més, la lluita contra la contaminació acústica també és a la nova agenda de la comunitat. S'evitarà l'entrada de vehicles a la plaça i estudien com oferir visites individualitzades: «Contemplar el claustre en solitud i silenci, amb el suport d'explicacions amb audioguies o tauletes és una experiència diferent.» La visita guiada, que ara comença a l'edifici principal, s'iniciarà a la torre del Rellotge, on s'ampliarà amb la resta d'esglésies. El Palau de l'Abat també s'obrirà als turistes, però es reservarà l'arxiu Tarradellas –on hi treballen personal extern i investigadors– a petits grups. Recentment, els monjos han recuperat la gestió del celler i la vinya que havien cedit a Codorniu, i aviat es podrà visitar. Igual que el pou de gel i, potser, el molí del monestir.
La Bíblia en un jardí
Arreu del món cristià, antigament, els passatges bíblics es gravaven a la pedra dels capitells del claustre, les porxades i l'altar major. La intenció de difondre la pròpia visió del món és a l'ADN de l'Església.
Ara, els arquitectes treballen en la construcció d'un centre d'interpretació a Poblet que «doni les claus de la vida monacal». Al darrere, hi haurà un jardí bíblic, perquè «les arrels del canvi ecològic són a la Bíblia». «El jardí és una intervenció humana, però ve de la natura; intentem pensar en el llenguatge de la gent d'avui,i el de l'ecologia, l'entén tothom», explica Torcal. Poblet treballa amb la comunitat jueva catalana per portar-ho a terme plegats. Al món, existeixen altres jardins on hi ha les plantes esmentades a la Bíblia. Però aquest no serà exclusivament botànic. Estarà articulat i dissenyat a través d'espais sensorials propis i en coherència amb alguns dels principals moments del llibre sagrat: creació, exili, retorn, la terra promesa... Així el jardí del Paradís tindrà una única porta de sortida: un espai àrid, expressió de la pobresa i la solitud humana arran de l'expulsió. Diàleg contemporani sobre valors mil·lenaris, que pretén esquivar la incomprensió actual que la pedra desperta als ulls del neòfit: «Volem que els visitants coneguin el Poblet de veritat.»