L'església de Santa Maria d'All ja torna a tenir imatge de la verge
L'octubre del 2003, l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va presentar el projecte per fer reproduccions d'aquestes obres i posar-les al lloc d'on eren originàries. Així, el Departament de Política Territorial, el Departament de Cultura, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Bisbat d'Urgell, els consells comarcals de l'Alt Urgell, de la Cerdanya i del Pallars Sobirà i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van signar quatre convenis per tal de posar reproduccions d'obres d'art romànic actualment exposades al MNAC a les esglésies pirinenques d'on provenien les peces originals. El projecte, amb un cost de 72.000 euros en la fase inicial, s'integrava en les iniciatives generades per l'1% cultural del Departament de Política Territorial.
La tria de les peces va ser consensuada amb els diferents consells comarcals i s'inscrivia en un ampli procés de recuperació del patrimoni cultural de les comarques de muntanya, comarques amb una gran riquesa en patrimoni romànic. La iniciativa contribuïa a reforçar la identitat d'aquestes zones amb un valor afegit en el context de la recerca d'un turisme de qualitat.
Les obres que s'havien de reproduir són la talla de la Mare de Déu d'All (Cerdanya), l'absis de Sant Pere de l'església romànica de Sant Miquel de la Seu d'Urgell, el baldaquí de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) i els frontals de l'altar de Farrera (Pallars Sobirà) i Baltarga (Cerdanya). El 23 de novembre de 2008 es va dur a terme l'acte de benedicció de la reproducció del frontal d'altar de Sant Andreu de Baltarga.
El Consell Comarcal de la Cerdanya va escollir la Mare de Déu d'All per la qualitat i bellesa de la imatge i per l'esforç que en aquell moment estava duent a terme l'Ajuntament d'Isòvol i mossèn Balcells per restaurar l'església, que conté unes pintures romàniques geomètriques del segle XIII molt remarcables. La reproducció, que és de resina epoxi, s'ha fet amb mitjans digitals sense tocar l'original i respectant les condicions d'exposició lumínica que marca el MNAC. En la peça consta una marca que la identifica com a còpia. La parròquia de Santa Maria d'All apareix esmentada per primer cop a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, al segle X. És un edifici del segle XII, d'una sola nau de planta trapezoïdal, que antigament estava coberta amb una volta actualment desapareguda. L'edifici està flanquejat al sud-est per una torre campanar de dos cossos i està encapçalat per un absis semicircular, del qual cal destacar el fris amb petites mènsules. El més destacable és la portalada, del segle XIII, que s'obre a migdia i està composta de tres arquivoltes decorades amb motius vegetals i humans. La segona arcada està sostinguda per columnes que tenen els capitells i les bases esculpides amb escenes. El conjunt està emmarcat sota un guardapols horitzontal. Les excavacions arqueològiques, fetes durant la restauració, van posar al descobert la fonamentació d'un absis anterior a l'església romànica existent, construït en planta de ferradura i sobre el qual s'assenta l'estructura de l'absis del segle XII. Aquest correspondria a una església anterior del segle X.