Port sense sortida
L'Ajuntament de Deltebre adquirirà una draga i demanarà permís a l'Estat per extreure la sorra de la desembocadura del riu Ebre, que dificulta el pas de les embarcacions pesqueres i turístiques
Navegar pel tram català del riu Ebre no és fàcil, per la poca profunditat i l'acumulació d'algues, però sortir del riu al mar és ja tota una odissea. Tant les embarcacions pesqueres com les d'esbarjo tenen serioses dificultats per superar la desembocadura, on s'encallen amb els bancs de sorra, que canvien de posició amb els temporals de llevant i les crescudes del riu. Oficialment, Capitania Marítima prohibeix la navegació en aquest tram del riu, però les embarcacions locals intenten de totes les formes possibles travessar-lo. «No podem esperar més temps que l'Estat ens solucione aquest problema», diu l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, que s'ha cansat de reclamar la necessitat de dragar la desembocadura. I finalment, ha decidit tirar pel dret i comprar una draga per executar la feina directament des de l'administració local. «És competència de l'Estat, però garantir la navegabilitat de l'Ebre fins al mar tot l'any és un projecte de vital importància. En moments de crisi ens permetrà no només garantir la feina dels pescadors, sinó aprofitar la navegabilitat com a atractiu turístic», sosté Aspa.
Al port pesquer de Deltebre hi ha amarrades 13 embarcacions pesqueres i 66 d'esbarjo. La Confraria de Pescadors de Deltebre assegura que dragar la desembocadura és una necessitat per donar continuïtat al sector. «Hi ha setmanes en què les embarcacions es queden quatre dies amarrades perquè amb el temporal és més complicat localitzar el canal de sortida», explica el patró major de la Confraria de Pescadors de Deltebre, Josep Lluís Casanova. Ara, les barques que circulen per la desembocadura han de tenir molt poc calat (uns 80 centímetres), mentre que amb el dragatge podrien fer-ho embarcacions més grans.
L'adquisició de la draga costarà 190.000 euros, 106.000 dels quals es finançaran a través d'una subvenció del fons europeu Leader concedida al Grup d'Acció Local de Litoral Marítim. La resta ho finançarà directament l'Ajuntament. «Durant el 2013 tindrem la draga», afirma l'alcalde. Ara bé, no està tan clar que l'Estat els done el permís per retirar la sorra de la desembocadura. Fa tres mesos que la Generalitat ha tramitat el permís perquè l'administració local pugui dragar la desembocadura, però de moment no hi ha resposta de Madrid. «Esperarem els permisos necessaris, però si finalment no arriben signaré un decret d'alcaldia per actuar, perquè és una emergència i com a alcalde no puc restar impassible», diu Aspa. A més, l'Ajuntament espera la resposta de l'Estat per decidir què fer amb la sorra que retiri del tram final del riu. Una opció seria dipositar-la a Riumar, on el Delta està en regressió. Anualment es retirarien uns 5.000 metres cúbics de sorra.
La dificultat per sortir al mar és el principal handicap del port de Deltebre, inaugurat fa una dècada. Ports de la Generalitat va fer una inversió de 2 milions d'euros en la instal·lació, que millorava les condicions de conservació i manteniment de les embarcacions dels pescadors de Deltebre, que les amarraven en altres ports o a la vora del riu. Llavors es va planificar també el trasllat de la llotja de peix al nou port, però en data d'avui encara es manté al nucli urbà. Els pescadors no s'oposen a traslladar la llotja al port, però sostenen que amb la crisi no poden assumir la despesa que comportaria pagar un cànon a la Generalitat, més el manteniment de les instal·lacions.
Sistema de balises
L'adquisició d'una draga per part de l'Ajuntament no descarta l'opció de senyalitzar amb un sistema de balises mòbil el canal navegable. L'Ajuntament de Deltebre va encarregar fa un any un estudi a la Universitat de Cantàbria, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Taller d'Enginyeria Ambiental de Ramir Aurín, que constata que el canal es mou de forma previsible. «Un projecte no exclou l'altre», diu l'alcalde de Deltebre. Segons el treball d'Aurín es manté un calat estable d'entre 2 i 3 metres en funció de la dinàmica fluvial i marina. El sistema es dotaria de videocàmeres d'alta resolució i s'enviarien remotament les imatges sobre la situació del canal navegable de forma constant, així com la freqüència de les ones. Amb aquestes dades es revisaria i modificaria la ubicació de les balises que delimitarien el canal navegable. S'estima que aquest sistema tindria un cost de 120.000 euros destinats a la inversió inicial, mentre que el manteniment costaria uns 100.000 euros més anuals. Pel que fa al manteniment d'un canal artificial de navegació, suposaria una inversió de més de 400.000 euros anuals, segons els autors de l'estudi, que destaquen que també s'hauria de tenir en compte l'impacte sobre la dinàmica sedimentària en un entorn fràgil.
I si es garanteix la seguretat en la navegació fluvial a la desembocadura serà més fàcil per a l'Ajuntament impulsar el port esportiu de Riumar, que en una primera fase disposarà de 400 amarradors.
El dragatge de la desembocadura del riu Ebre no és l'única reivindicació dels pescadors i agents socioeconòmics del delta de l'Ebre, sinó que a molt poca distància de la bocana del riu els aqüicultors de la badia del Fangar reclamen també l'extracció de sorra. En aquest sentit, els productors de musclo i ostra asseguren que la bocana de la badia del Fangar s'està tancant i que cada vegada hi ha menys renovació d'aigua, cosa que dificulta el creixement i supervivència dels mol·luscos. Un estudi del professor de la UPC Sánchez Arcilla constata que l'erosió a l'hemidelta nord és de 70.000 metres cúbics anuals, un material que es dirigeix a la península del Fangar, que augmenta la seua mida. Així la punta del Fangar avança progressivament cap a la costa i va tancant la badia. Des del 2007 Costes disposa d'un estudi que recomana l'execució d'un dragatge per aturar el creixement de la punta del Fangar, però la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre lamenta que cinc anys després encara no s'ha emprès cap solució per resoldre el problema.
Calat d'entre 2 i 3 metres
La dinàmica fluvial i marina conforma un canal de navegació amb un calat que oscil·la entre 2 i 3 metres, que permetria el pas de la major part d'embarcacions si sempre es trobés al mateix lloc. Tant els estudis com l'activitat diària de les embarcacions de Deltebre demostren que aquest canal es desplaça i és aquí on es complica la feina dels pescadors. L'experiència i la tecnologia que tenen al seu abast els permet anar localitzant aquest canal, però hi ha dies que és impossible arriscar-se. «Si el dragatge de la bocana del riu es duu a terme serà la salvació de la confraria», assegura Casanova.