Sense data per al projecte del tren convencional a Girona
La capital gironina reclama que l'Estat acabi el pla que havia de permetre treure les vies elevades del centre de la ciutat
Les obres des del 2008 han causat grans molèsties als veïns i problemes de mobilitat
La ciutat de Girona té moltes esperances dipositades en l'arribada del TAV, però el mateix alcalde, Carles Puigdemont, defineix amb el qualificatiu d'“agredolça” la posada en marxa d'aquesta infraestructura. El motiu és que des de la ciutat es reclama a l'Estat que aclareixi els calendaris i posi fil a l'agulla per completar el projecte ferroviari per a Girona.
El pas subterrani del TAV només era la primera fase d'un projecte que també havia de servir perquè els trens convencionals passessin pel subsòl de la ciutat i que això permetés eliminar el viaducte del tren que creua de punta a punta la capital gironina. El govern del PP ja va admetre en arribar al govern de l'Estat que seria difícil poder assumir els 350 milions d'euros de cost que es calcula que valdria executar aquest projecte cabdal per repensar la Girona d'aquest segle.
Per Girona, el projecte per fer subterrani el pas dels trens convencionals tenia una gran repercussió urbanística, ja que els terrenys que s'alliberarien permetrien repensar la ciutat. Avingudes de gairebé 60 metres al nord i de més de 35 metres al bell mig de la ciutat permetien repensar la mobilitat a Girona, així com relligar barris que ara viuen separats per la presència de la via del tren, com passa entre Sant Narcís i la zona de Palau.
Per això, des del consistori es reclama a l'Estat que no abandoni aquest projecte i que compleixi amb el compromís que va adquirir l'any 2001 Francisco Álvarez-Cascos i que també es faci subterrani el tren convencional, un fet que també permetria que desaparegués l'actual estació de Renfe.
Anys de molèsties
Les obres del TAV a Girona es van iniciar el mes de maig de l'any 2008 amb els primers moviments al polígon de Mas Xirgu, però a partir de l'agost d'aquell any les obres ja es van traslladar al bell mig de la ciutat. Els veïns del barri de Sant Narcís i del voltant del parc Central i de la plaça Europa han viscut més de quatre anys i mig d'obres, amb fressa constant, pols i greus problemes de mobilitat a tot el sector. Els comerços també han patit les conseqüències i n'hi ha que han acabat abaixant la persiana durant les obres. També el barri de la Devesa va patir amb l'execució d'uns pous per injectar formigó sota les cases.
LA XIFRA
LA DATA
Un pulmó verd al centre, ara una llosa per a l'estació
El parc Central era un dels pulmons verds de la ciutat amb arbrat, zona de jocs i pista de bàsquet, però les obres van envair gairebé tot l'espai per fer la llosa de l'estació subterrània.
La pèrdua de l'antic carrer Rafael Masó
La construcció de l'estació subterrània al parc Central va comportar la desaparició del carrer Rafael Masó, un important eix viari des de Santa Eugènia i Sant Narcís cap al centre de la ciutat.
Refer la plaça Europa i el carrer Gironella
Adif ha iniciat els treballs per refer tot el sector de la plaça Europa, recuperant la popular escultura d'Andreu Alfaro. Es farà una zona verda i jocs infantils i voreres més amples al carrer Gironella.
Carrers tallats al Güell i obres a la Devesa
Per garantir estabilitat als edificis de damunt el túnel es van fer uns pous que van tallar durant mesos diversos carrers del Güell-Devesa. També al parc de la Devesa s'ha fet una sortida d'emergència.
Ensurt amb la tuneladora en una nau a Mas Xirgu
El principal ensurt de les obres del TAV va ser la inundació de fang d'una nau industrial d'una empresa frigorífica al polígon de Mas Xirgu, al sud de Girona. Van trigar mesos a tornar al seu lloc.
