Espectacular a dins, trinxat a fora

Són dos mons diferents. Ningú s'imaginaria el canvi radical i el contrast que suposa la visió de la nova estació del TAV de Girona amb la imatge diària que tenen dia rere dia des de fa més de quatre anys i mig els veïns del sector del parc Central, denominat irònicament la “zona zero”. Tots els viatgers del TAV hauran de dirigir-se cap al passadís comercial de l'estació de Renfe, just on hi havia la botiga de recanvis de cotxe, ja que és allà on hi ha el punt d'accés al passadís que enllaça l'actual estació amb l'edifici que es veu al mig del parc Central. A partir d'aquest punt, està previst que ja només puguin avançar els viatgers que tinguin bitllet del TAV i, per tant, la gent que no tingui la intenció de viatjar-hi no tindrà la possibilitat de visitar aquesta nova gran infraestructura. El passadís és vidriat i lluminós, i l'edifici de recepció de viatgers està acabat en fusta. Ahir aquesta construcció de 1.288 metres quadrats era buida, però més endavant es preveu que hi hagi algun banc i aparells de distribució automàtica d'aliments.

A l'esquerra d'aquest edifici, hi queden les escales mecàniques que donen accés a la primera planta subterrània. A partir d'aquest punt, el blanc predomina a tota la decoració i a les parets. Uns metres més enllà de l'escala mecànica els passatgers es trobaran el control de seguretat dels equipatges i des d'allà accediran al vestíbul. En aquest punt, hi haurà una consigna per deixar-hi bosses i maletes, un element que l'estació de Renfe de Girona va perdre fa cinc estius. Un ampli i espectacular espai en què un entramat d'escales mecàniques permet accedir fins a la planta més inferior, situada a 26 metres de profunditat. Sembla impossible que la negror i grisor de fa només dos mesos i mig s'hagi transformat en aquesta blancor i netedat sublim. Dos trams d'escales mecàniques més permeten arribar fins a les quatre andanes del tren. Ahir, tothom que hi entrava quedava bocabadat de la infraestructura final i de la senyora estació que ha quedat.

Res a veure amb la visió de l'exterior. Grues, edificis de ventilació i sortides d'emergència, tanques a tot el perímetre del parc Central i uns elements indesxifrables la funció dels quals ningú ha explicat en cap audiència pública del TAV ni en les reunions de seguiment de les obres. La pols, la fressa i les molèsties de quatre anys i mig continuaran encara a l'exterior amb tot el procés de recuperació del parc Central, la plaça Europa i el carrer Josep Maria Gironella.

Al subsòl, encara s'hi treballarà per posar en marxa, ben entrat l'any, els aparcaments subterranis i en espera que la Generalitat es disposi a executar l'estació de busos subterrània.

Les autoritats no van moure's de sota terra durant l'acte inaugural i es van quedar només amb la bellesa i l'espectacularitat de l'interior de l'estació; mentrestant, els gironins ens quedem amb un parc Central cap per avall, empantanegat i per definir, amb un projecte ferroviari a mig fer i sense data de finalització. Una inauguració, dos mons.