Societat

salut

El temps d'espera per ser operat segueix augmentant

Les darreres dades publicades per Salut mostren que en el primer semestre del 2012 la demora es va incrementar onze dies de mitjana

La llista de pacients disminueix en 400 persones

Quatre mesos i 28 dies és el temps que han d'esperar, de mitjana, per ser operats als hospitals públics els pacients que necessiten una intervenció no urgent. Aquesta era, almenys, la demora que hi havia per a aquest tipus d'operacions el juny del 2012, segons les dades publicades fa uns dies pel Departament de Salut, les últimes disponibles sobre llistes d'espera. Les xifres, accessibles des de la web de Catsalut, mostren que, en sis mesos, el temps per entrar a la sala d'operacions ha augmentat onze dies, ja que, segons l'anterior balanç de Salut, l'espera el desembre del 2011 se situava en quatre mesos i disset dies de mitjana. Per contra, el nombre de pacients en llista d'espera ha disminuït en 400 persones i ha passat de 80.540 a 80.140.

A diferència d'altres ocasions, aquest cop Salut no ha convocat cap roda de premsa ni ha emès cap comunicat específic per fer públic el darrer balanç sobre llistes d'espera. Les dades anteriors –que sí que es van presentar públicament– van posar al descobert l'efecte de les retallades, ja que al llarg del 2011 el nombre de pacients en llista d'espera quirúrgica es va incrementar un 42%. El nombre de persones pendents d'una operació havia passat de 56.670 a 80.540 entre el desembre del 2010 i el desembre del 2011, mentre que el temps d'espera havia augmentat en un any 14,6 dies.

En vista de l'espectacular increment de les llistes d'espera que es va produir el 2011, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar llavors que una de les seves prioritats per al 2012 seria no augmentar-les encara més. Fins i tot, no va descartar reduir-les una mica. Les primeres dades disponibles del 2012 mostren que l'objectiu del conseller s'hauria acomplert només en relació amb els pacients en espera, però no pel que fa al temps de demora, que torna a augmentar i que és l'indicador que, en definitiva, afecta cadascuna de les persones pendents de ser operades.

El temps d'espera més elevat és el que afecta les operacions de galindons (sis mesos i mig) i les de pròtesis de genoll (sis mesos i nou dies). Aquestes intervencions també són les que acumulen més pacients en espera (7.273 i 9.003, respectivament). Però, a banda de les dades generals, que resulten de calcular la mitjana d'espera a tots els hospitals de la xarxa pública, continua havent-hi grans desigualtats entre centres –fins i tot, entre regions sanitàries– pel que fa al temps de demora per ser operat.

Els hospitals que presenten pitjors registres pel que fa al temps d'espera (més de sis mesos de mitjana) són: el General de Vic, el Joan XXIII de Tarragona, el de Móra d'Ebre, la Fundació Sant Camil de Sant Pere de Ribes, el de Viladecans, el Municipal de Badalona i el de Bellvitge.

D'altra banda, hi ha patologies amb esperes superiors als sis mesos en diferents hospitals d'una mateixa regió sanitària, cosa que fa molt difícil que un ciutadà de la zona pugui ser operat amb més celeritat en algun dels centres que té a prop del seu domicili. És el que passa, per exemple, al Camp de Tarragona, amb les extirpacions de vesícula biliar.

LA XIFRA

80.140
persones
esperaven una operació no urgent a finals de juny del 2012, 400 pacients menys que el desembre del 2011.

Hospitals amb demores de més de set mesos

Aquests són els hospitals que el juny del 2012 superaven els set mesos d'espera per a diferents intervencions, tot i que la normativa vigent garanteix, en teoria, una espera màxima de sis mesos:

Cataractes

Joan XXIII, Móra d'Ebre, St. Camil, Mútua Terrassa.

Varius

Igualada, Vic, Sant Celoni, Germans Trias i Pujol.

Vesícula biliar

Joan XXIII, Viladecans, Mútua de Terrassa.

Artroscòpia

Joan XXIII, Vic, Viladecans, Bellvitge, Vall d'Hebron

Amígdales

Igualada, Esperit Sant, Sant Rafael, Bellvitge.

Pròstata

Verge Cinta, hosp. Terrassa.

Circumcisió

Figueres, Igualada, Martorell, hospital de Terrassa, Germans Trias i Pujol.

Extirpació de l'úter

Sant Joan de Reus, Germans Trias i Pujol.

Pròtesi de maluc

Sant Joan de Reus, Vendrell, Sant Camil, Plató, Moisès Broggi, Bellvitge, Vall d'Hebron.

Pròtesi de genoll

Vendrell, Joan XXIII, Valls, Amposta, Blanes, Calella, Palamós, Igualada, Sant Camil, hosp. Terrassa, Martorell, Viladecans, Plató, Bellvitge, Vall d'Hebron.

Galindons

Mataró, Viladecans, Municipal Badalona, Bellvitge, Vall d'Hebron, Germans Trias i Pujol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
tradicions

Exhaurides en 40 minuts les gairebé 4.500 entrades pel Concurs de Castells de Tarragona

TARRAGONA
Medi AMbient

Estudien el nivell de metà que retenen els boscos catalans

Cerdanyola del Vallès
economia

Territori signa el conveni per a la construcció d’una rotonda en l’encreuament entre la C-14 i l’LV-3025, a Agramunt

Barcelona
medi Ambient

Aigües de Reus adjudica els treballs de recuperació de tres nous pous d’aigua del recinte de l’aeroport

Barcelona
societat

Fan retirar una vuitantena de vehicles abandonats als carrers

girona

El Port de Barcelona inicia la licitació per a la construcció de tres molls i la nova terminal de ferris al Moll Adossat

Barcelona
societat

Un brot de gastroenteritis ha afectat 29 nens i monitors d’uns campaments

la vall d’en bas
Medi ambient

La nova comunitat de regants del Penedès i Garraf donarà cobertura 25.000 hectàrees de vinya

Sant Martí Sarroca
patrimoni

Restauren mig miler d’elements arquitectònics i escultòrics gòtics de la coberta de la Catedral de Tortosa

Tortosa